Vida
Fill gran d’un enquadernador d’Augsburg, es formà a l’escola dels jesuïtes d’aquesta ciutat, on rebé una sòlida educació humanística i musical. El 1737 estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat benedictina de Salzburg i l’any següent obtingué el títol de batxiller en filosofia. El 1739, però, fou expulsat per la irregular assistència a les classes i es decantà cap a la carrera musical. L’any 1740 treballà com a violinista i ajudant de cambra del comte Thurn und Taxis, president del consistori arquebisbal de Salzburg. En aquesta ciutat esdevingué, l’any 1743, quart violí de la capella de l’arquebisbe, on fou nomenat compositor de la cort el 1757 i més tard Vicekapellmeister (1763), nivell jeràrquic que ja no depassà en el futur. L’any 1747 s’havia casat amb Anna Maria Pertl, amb la qual tingué set fills, dels quals només dos sobrevisqueren a la infantesa: Maria Anna (Nannerl) (1751) i Wolfgang Amadeus (1756).
En descobrir el geni musical del seu fill de cinc anys, Leopold decidí renunciar a la pròpia carrera de compositor i abocar-se de ple a la seva educació. El seu paper en aquest camp ha estat valorat per la posteritat de formes divergents. Mentre que alguns han coincidit a elogiar la seva intensa labor pedagògica, decisiva per a la consolidació del talent del fill, no han faltat tampoc veus crítiques amb el seu excessiu autoritarisme i amb la seva ànsia de notorietat que el portaren a explotar la infantesa de Wolfgang, sovint posant en joc la seva capacitat física en inacabables gires d’exhibició per tot el continent. Al llarg de l’extensa correspondència familiar, Leopold apareix com una personalitat d’enorme envergadura, posseïdora d’una àmplia cultura en tots els camps i amb un caràcter fortament lluitador posat inesgotablement al servei del que ell considerava la seva tasca vital per excel·lència, i alhora un deure diví: donar a conèixer al món "el miracle que Déu ha fet néixer a Salzburg". La força de la seva presència com a pare feia dir al petit Mozart: "Després de Déu ve de seguida el papà". Passada l’adolescència, les tensions entre lpatern i les ànsies de llibertat de Wolfgang s’aguditzaren de forma paral·lela a la degradació de les relacions entre aquest i l’arquebisbe de Salzburg, i l’any 1781 el jove Mozart s’instal·là a Viena com a músic independent. Leopold, que mai no acabà de perdonar-li aquesta ruptura, visqué els darrers anys de la seva vida sol a Salzburg amb la companyia ocasional de la seva filla (la seva dona havia mort el 1778 durant un viatge a París amb Wolfgang), i dedicat a les seves tasques professionals al servei de la cort.
La seva producció musical, històricament enfosquida per la del seu fill, és d’una extensió i diversitat considerables. Compongué música vocal litúrgica (misses, lletanies, vespres) i profana (oratoris, cantates i comèdies escolars), nombroses simfonies, serenates i concerts per a diversos instruments i música de cambra (trios i divertiments). Algunes de les obres simfòniques, d’intenció popular i descriptiva, han conservat fins els nostres dies el favor del públic, entre elles el divertiment Passeig musical en trineu, la Simfonia de les joguines (atribuïda inicialment a Joseph Haydn i formada en realitat per tres moviments extrets d’una cassació en sol M de L. Mozart), la Sinfonia da caccia i la simfonia Les noces camperoles. Però potser la seva principal contribució al llegat musical del segle XVIII fou el seu mètode de violí, assaig teòric a l’altura dels tractats corresponents de J.J. Quantz per a la flauta i de C.P.E. Bach per al teclat, i que constitueix avui una de les principals fonts d’informació sobre les maneres interpretatives de l’època.
Obra
Música vocal
6 cantates sacres i oratoris conservats (entre els quals: Christus begraben, ’Crist inhumat', només es conserva el text, 1741; Antiquitas personata, 1742; Christus verurteil, ’Crist condemnat', només es conserva el text, 1743; Geistliches Schäfergedicht [Der gute Hirt], ’Poema pastoral sagrat [El bon pastor]', només es conserva el text, d 1754); prop de 10 misses (entre les quals: 3 misses solemnes, 3 missa brevis); 6 cançons profanes (entre les quals: Die grossmütige Gelassenheit, ’La magnànima tranquillitat'; Geheime Liebe, ’L’amor clandestí')
Música instrumental
Prop de 45 simfonies conservades (entre les quals: Sinfonia burlesca, sol M; Sinfonia da caccia, sol M; simfonia 'Les noces camperoles', re M; simfonia'De gustibus non est disputandum, re M), 11 concerts per a solista i orq. (1 per a trpt.; 1 per a 2 tr.; 1 per a ob., perdut; 1 per a pno., conservat parcialment; 5 per a fl., perduts; 2 per a 2 tr., dubtosos); 12 divertiments (entre els quals: Passeig musical en trineu) i partites per a orq. (4 perdudes); cassació en sol M; 12 minuets per a orq. dedicats al casament de Francesco Spangler; 15 trios (3 perduts); 6 divertiments per a 2 vl. i vlc.; 16 duos de violí; 3 sonates per a instr. de teclat
Obra
Versuch einer gründlichen Violinschule ('Recerca d’un fonamentat ensenyament del violí'), Augsburg 1756, Bärenreiter Verlag, Kassel 1995