Georg Christoph Wagenseil

(Viena, 1715 — Viena, 1777)

Pianista i compositor austríac.

Vida

Fou alumne de J.J. Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister, li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial. Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia (Venècia i Milà) amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes. A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà J.B. Schenk. Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma tripartida de l’obertura operística italiana, foren àmpliament divulgades per nombroses edicions a tot Europa, i esdevingueren un esglaó fonamental en l’etapa de desenvolupament de l’estil clàssic propi de l’escola vienesa. Aquestes obres, juntament amb les sonates per a teclat i els concerts, reberen l’atenció de F.J. Haydn i del jove W.A. Mozart. El càrrec de compositor de la cort motivà l’elaboració d’un ampli catàleg de música religiosa que, mostrant una depurada tècnica contrapuntística manllevada del seu mestre, fou opulentment instrumentada amb una brillant orquestració de metalls. De les seves obres escèniques -de temàtica generalment mitològica- cal esmentar títols com Ariodante (1745), Demetrio (1746) i Euridice (1759), en què es constaten modificacions estructurals -destinades a donar més continuïtat i dinamisme a l’acció dramàtica- que apunten decididament cap a la reforma gluckiana.

Obra
Música escènica

Ariodante, òpera (1745); La clemenza di Tito, òpera (1746); Demetrio, òpera (1746); Alessandro nell’Indie, òpera (1748); Il Siroe, òpera (1748); L’Olimpiade, òpera (1749); Andromeda, pasticcio (1750); Antigono, òpera (1750); Euridice, pasticcio (1759); Armida placata, pasticcio (1750); Vincislao, òpera (1750); La cacciatrici amanti, festa teatrale (1755); Prometeo assoluto, serenata (1762)

Música vocal

3 oratoris (Gioas, re di Giuda, 1755; La redenzione, 1755; Il roveto di Mosè, 1756); 18 misses (entre les quals: Missa ’Domine libera animam meam', 1737; Missa ’Panem quotidiam', 1739; Missa solenne, 1746); 1 rèquiem; prop de 90 obres litúrgiques (9 antífones marianes, prop de 20 ofertoris, graduals, seqüències); 9 cantates; 3 duets; prop de 30 àries

Música instrumental

6 trio en symphonie, op. 2 (1756); 6 simphonies à 4 parties obligées, op. 6 (~1760); 4 concerti, clav., 2 vl., b. (~1760); 6 concertos, clav./org., 2 vl., b. (publ. 1761); 2 concerts choisis, op. 7 (1761); Sinfonia à più stromenti (~1765); 3 quartetti concertanti, clav./pno., 2 vl., b., op. 10 (~1776); 4 concerts per a fl., 1 concert per a fg., 1 concert per a vl., 2 concerts per a 2 vl., més de 50 concerts per a clavd. i prop de 80 simfonies més; prop de 70 obres de cambra (entre les quals: 6 Sonatas, 2 vl., vlc./clav., publ. 1760; 2 divertimentos, clav., vl., b., op. 5, publ. 1770); nombroses obres per a clavd. (entre les quals: 6 divertimentos, op. 3, publ. 1761; 6 divertimentos, op. 4, publ. 1763)