Vida
La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca. El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé. L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song, i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116, fou interpretat públicament amb èxit a Viena. Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de cambra, Schreker assolí reputació com a operista. Després de Flammen ('Flames') i Der Geburtstag der Infantin ('L’aniversari de la infanta'), la seva primera obra mestra en el gènere fou Der Ferne Klang ('El so llunyà'). L’òpera Das Spielwerk und die Prinzessin ('La capsa de música i la princesa') tingué menys fortuna entre el públic, però amb Die Gezeichneten ('Els designats') i Der Schatzgräber ('El cercador de tresors') arribà al moment culminant de la seva carrera. El 1912 havia començat a treballar com a professor de composició a l’Akademie für Musik und Darstellende Kunst de Viena i el 1920 fou nomenat director de la Hochschule für Musik de Berlín. Entre els seus deixebles hi hagué Berthold Goldschmidt, Alois Hába, Ernst Krenek o Karol Rathaus. La creixent influència del Partit Nacionalsocialista a Alemanya començà a causar-li problemes, de manera que el 1932 hagué de deixar a Hochschule de Berlín i, com altres compositors jueus, veié la seva obra marginada de la vida pública. La preocupació causada pels esdeveniments li degué afavorir l’atac de cor que el dugué a la mort el mateix any en què Hitler arribà al poder.
L’obra de Schreker ha estat justament revalorada després de la Segona Guerra Mundial. El seu original llenguatge harmònic i orquestral, les textures extraordinàriament refinades que deuen molt a R. Wagner, R. Strauss o A. Schönberg, però també a C. Debussy, i la força del seu estil dramàtic assoleixen una síntesi molt personal que uneix de manera molt convincent els trets de tendències aparentment allunyades. La força dramàtica de les seves obres escèniques ha tingut una important influència en compositors com A. Berg, que realitzà la reducció per a cant i piano de Der Ferne Klang, però la seva rellevància no és sols històrica, sinó que sense dubte mereixen un lloc en el millor repertori operístic dels darrers cent anys.
Obra
Música escènica
Flammen, òpera, op. 10 ('Flames', ~1900); Der Geburtstag der Infantin, pantomima ('L’aniversari de la infanta', 1908); Rokoko, ballet (1908, rev. com Ein Tanzspiel, ’Un ballet', 1920); Der Ferne Klang, òpera ('El so llunyà', ~1901-10); Das Spielwerk und die Prinzessin, òpera ('La capsa de música i la princesa', 1909-12, rev. 1916); Die Gezeichneten, òpera ('Els designats', 1913-15); Der Schatzgräber, òpera ('El cercador de tresors', 1915-18); Irrelohe, òpera ('Flamarada folla', 1919-23); Christophorus, òpera (1924-27); Der singende Teufel, òpera ('El diable cantant', 1924-28); Der Schmied von Gent, òpera ('El ferrer de Gant', 1929-32)
Música instrumental
12 obres orquestrals (entre les quals: Phantastische Ouvertüre, ’Obertura fantàstica', 1902; Simfonia de cambra, 1916); Sonata, vl., pno. (1897); Zwei Walzerimpromptus, pno., op. 9 ('Dos valsos impromptus', ~1900)
Música vocal
6 obres vocals amb acomp. orquestral (entre les quals: Schwanengesang, ’El cant del cigne', cor, orq., op. 11, 1902; Fünf Gesänge, ’Cinc cants', A./B., pno., 1909); Zwei Lieder aus den Tod eines Kind, 1 v., pno., op. 5 ('Dues cançons a la mort d’un nen', 1895); Acht Lieder, 1 v., pno. ('Vuit cançons', 1898-1900); Ave Maria, 1 v., org. (1902); Fünf Gesänge, A./B., pno. ('Cinc cants', 1909); Zwei Lyrische Gesänge, 1 v., pno. ('Dos cants lírics', 1924)