Franz von Suppé

Francesco Ezechiele Ermenegildo Cavaliere Suppé-Demelli
(Spalato, Dalmàcia, ara Split, Croàcia, 1819 — Viena, 1895)

Compositor austríac.

Vida

El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa. Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret. A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició. Quan morí el seu pare el 1835, s’instal·là amb la seva mare a Viena. Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter. L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves obres. En 1845-62 dirigí al Theater an der Wien. El 1860 estrenà Das Pensionat ('L’internat'), un dels seus primers èxits en el nou gènere de l’opereta vienesa. Des del 1862 fou director al Kaitheater i des del 1865, al Carltheater, lloc que ocupà fins a la seva jubilació, el 1882. Durant aquests anys compongué una sèrie d’operetes que li donaren una gran fama a Àustria i Alemanya, com ara Gervinus, Die leichte Kavallerie ('Cavalleria lleugera'), Fatinitza i Boccaccio, amb la qual obtingué l’èxit més gran. Continuà component fins al darrer moment de la seva vida i, malgrat no deixar mai l’opereta, els últims anys s’interessà especialment per la música religiosa. Les seves operetes no són avui dia tan populars com les de Johann Strauss o Franz Lehár, però algunes conserven un lloc en el repertori dels teatres dels països de parla alemanya gràcies a la melodiositat de les seves cançons i àries, a la sòlida escriptura orquestral i al sentit teatral. Algunes obertures, com les de Die leichte Kavallerie o Dichter und Bauer ('Poeta i camperol'), són les seves obres més interpretades en l’actualitat.

Obra
Música escènica

Prop de 250 obres escèniques, entre les quals: Virginia, òpera (1837); Marie, die Tochter des Regiments, vodevil ('Maria, la filla del regiment', 1844); Dichter und Bauer, opereta ('Poeta i camperol', 1846); Das Mädchen vom Lande, òpera ('La donzella del camp', 1847); Gervinus, opereta (1849); Dame Valentine, singspiel ('Senyora Valentina', 1851); Paragraph, òpera ('Paràgraf', 1858); Das Pensionat, opereta ('L’internat', 1860); Das Corps der Rache, opereta ('L’exèrcit de la ira', 1864); Die schöne Galatea, opereta ('La bella Galatea', 1865); Die leichte Kavallerie, opereta ('Cavalleria lleugera', 1866); Isabella, opereta (1869); Fatinitza, opereta (1876); Boccaccio, opereta (1879); Die Jagd nach dem Glücke, opereta ('La percaça de la sort', 1888); Das Modell, opereta ('El model', 1895)

Altres obres

1 rèquiem, 3 misses, diverses peces corals, cançons, simfonies, obert., danses i q. de c.