Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després. En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista. L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem. Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P. Hindemith i Johann N. David. La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques.