Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius. Estudià a Hèlsinki amb R. Faltin i G. Niemann, i continuà amb H. Richter i C. Reinecke a Leipzig. A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important. El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki. Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo (1881) i Aino (1885), obres que impressionaren el jove Sibelius. Fou precisament Kajanus qui animà Sibelius a compondre la seva primera gran obra, En saga ('Una saga', 1892). Fou director del departamemt de música a la universitat fins el 1926. Com a director, hom en destacà la qualitat poètica de les seves interpretacions.