Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R. Fuchs (1899-1901). Paral·lelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea. Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki (1895-1907), centre que dirigí durant el període 1911-36. Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música. Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J. Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals. El seu interès per la simfonia es plasmà en un total de sis obres d’aquest gènere, totes elles amb tocs impressionistes i expressionistes. Una altra composició important és l’òpera Aino (1907).