Vida
La seva identificació continua essent molt debatuda, ja que el seu nom és un dels més freqüents dels segles XII i XIII. Segons Craig Wright, començà la seva carrera com a capellà al servei del bisbe de París. Pel seu talent com a administrador i els seus dots musicals, cridà l’atenció del bisbe Odó de Sully, que probablement influí en el seu nomenament com a canonge de la catedral de Notre-Dame de París poc abans del 1198. Cap al 1207 fou nomenat succentor d’aquesta mateixa catedral, càrrec directament relacionat amb les activitats musicals, i per sota tan sols del cantor; en morir, el seu protector pagà les despeses d’una missa cantada anual per a la salvació de la seva ànima. Dos teòrics musicals del segle XIII es referiren a la seva obra: Joan de Garlàndia i l’Anònim IV. Segons aquest darrer, el Magnus liber de Léonin "estigué en ús fins els temps de Perotinus Magnus, que l’abreujà i feu moltes clausulae i puncta millors, ja que fou el millor compositor de discant". No se sap amb seguretat a quines clausulae es refereix l’Anònim d’entre totes les que transmeten els manuscrits relacionats amb Notre-Dame. Aquests manuscrits han permès identificar les obres de Pérotin que esmenten tots dos teòrics: els organa a quatre veus Viderunt omnes (gradual per a Nadal i la Circumcisió) i Sederunt principes (gradual per a Sant Esteve); els organa a tres veus Alleluia,Nativitas (Nativitat de la Mare de Déu) i Alleluia. Posui adiutorium (dedicat a un bisbe); i els conductusSalvatoris hodie, a tres veus, Dum sigillum..., a dues veus, i Beata viscera i Justicia, a una veu, el text de la qual es deu a Philipe le Chancellier, actiu a Notre-Dame entre el 1218 i el 1236. Basant-se en raons estilístiques, Heinrich Husmann li atribueix nou organa més a tres veus i algunes clausulae, entre les quals la cèlebre Mors, a quatre veus.
Obra
Les obres atribuïdes amb més seguretat són les següents: diversos organa (Viderunt omnes i Sederunt principes, 4 v.; Sancte Germane, 3 v.; Terribilis, 3 v.; Virgo V. sponsus, 3 v.; Exiit sermo, 3 v.; Alleluia. Posui adiutorium Alleluia, Pascha nostrum, 3 v.; Alleluia, Nativitas, 3 v.; Alleluia, Dilexit Andream, 3 v.; 3 Benedicamus Domino a 3 v.), diverses clausulae (Mors, 4 v.; In odorem, 3 v.; Et illuminare, 3 v.; Et gaudebit, 3 v.; Et exaltavi), i conductus (Salvatoris hodie, 3 v.; Dum sigillum summi Patris, 2 v.; Beata viscera i Justicia, 1 v.). Altres obres se li atribueixen amb menor seguretat, entre les quals: el triplumDic Christi veritas i els conductusRelegentur ab area, Ave Maria, Pater noster commiserere, Hac in die regi nato i Constantis
Bibliografia
- Husmann, H., ed.: Die drei- und vierstimmigen Notre-Dame-Organa, Publikationen älterer Musik XI, Leipzig 1940-67
- Wright, C.: Music and Ceremony at Notre Dame of Paris 500-1550, Cambridge University Press, Cambridge/Nova York 1989