Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus. Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella. Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès. De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R (París. Bibl. Nationale, fr. 22543). Les seves formes són variades, com també ho són les dels seus poemes. En algunes es percep amb claredat un centre d’atracció modal, mentre que en d’altres la nota final és diferent de la que polaritza la modalitat al començament de la composició. Solament Si·m fos de mon chantar suggereix la possibilitat d’una interpretació rítmica.