Vida
Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV. Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París. A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de G.B. Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi. Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV considerava que era massa jove per a ser l’organista reial. El 1683 es convocaren oposicions per a les quatre places de sous-maître de la capella reial, i el mateix rei feu tot el possible perquè una de les places fos per a Delalande. De manera progressiva, anà acumulant la major part de les places oficials que podia ocupar un músic de cort -compositor de música de cambra, sobreintendent de música de cambra, mestre de música de cambra-. El 1684 s’uní en matrimoni amb Anne Rebel, una de les millors cantants de la cort i germana del violinista i director d’òpera Jean-Féry Rebel. D’aquest matrimoni nasqueren dues filles, que també esdevingueren cantants. Mare i filles arribaren a executar alguns dels grands motets que tenien les parts de soprano més elaborades. Després de la mort de les filles, esdevinguda el 1711, i de la seva esposa, el 1722, Delalande renuncià a les tres quartes parts del salari que tenia i insistí a recuperar la plaça que havia ocupat quan ingressà a la capella reial, és a dir, la d’un dels quatre sotsmestres. Poc després, el mateix Lluís XV el nomenà cavaller de l’Orde de Sant Miquel. Delalande morí d’una pulmonia i fou enterrat a l’església de Notre Dame de Versalles.
Les composicions
Delalande compongué la major part de la seva producció profana entre el 1682 i el 1700. Gran part de la música instrumental es conserva en diverses versions sota el títol Symphonies pour les Soupers du Roy. Algunes d’aquestes simfonies procedeixen dels ballets, divertissements i pastorals per als espectacles celebrats a la cort de Versalles. Les suites 6 a 8, titulades Caprices o Caprices ou Fantasies, són peces orquestrals independents de la dansa que acompanyen. El millor de Delalande, però, cal cercar-lo en els més de 70 grands motets. Són obres d’estructura elaborada, amb parts solistes, recitatius i parts corals, i hi apareix una gran varietat d’elements de diverses procedències: àries operístiques d’estil galant, passatges que tenen el caràcter típicament pompós de l’estil de Versalles, melodies gregorianes amb un tractament polifònic, espectaculars cors homofònics, etc. Aquestes composicions revelen una especial habilitat de l’autor en la utilització de recursos: récits sil·làbics, cors homofònics, fugues dobles, àries i duets ornamentats com els de les òperes, harmonies agosarades, amb finalitats expressives i efectistes, i sorprenents contrastos de textures. Aquestes obres tingueren en el seu moment una gran acollida a Versalles i al Concert Spirituel. Les còpies trobades en diversos arxius d’arreu d’Europa fan pensar que, amb molta probabilitat, Delalande fou un dels compositors de música vocal del Barroc francès més ben coneguts de la seva època.
Obra
Música vocal
Més de 70 grands motets, entre els quals: Ad te Domine clamabo (1703); Audite coeli (~1689); Beati omnes (1698); Benedicte Dominos Deus meus (1695); Cantate Domino omnis terra (1698); Deus, Deus meus (1685); Domine non est exaltatum (1691); Exaltabo te Domine (1704); Jubilate Deo (1689); Laudate pueri (1686); Omnis gentes (~1689); Pange lingua (1704); Super flumina (1687); Veni creator spiritus (1684)
Altres obres vocals
Cantique de Racine, 2 v.; Laudate Dominum in sanctis ejus, 3 v.; Laudate pueri, 3 v.; Miserere, 1 v.; Leçons de ténèbres, 1 v.; 5 Domine salvum fac Regem, 3 v.; 1 missa de difunts a 1 v.
Música escènica
20 obres, entre les quals: La sérénade, ballet (1682); L’amour berger, pastoral (1683); Les fontaines de Versaille, ballet (1683); Épithalame, ballet (música perduda, 1685); Le ballet de la jeunesse, ballet (1686); Le Palais de Flore, ballet (1689); Ballet de M. De la Lalande o Sérénade de M. De la Lande (1691); Adonis, divertissement (1696); L’amour, fléchy par la constance (1697); La noce de village (1700); L’hymen champestre, ballet (1700); Ballet de la Paix (1713); L’inconnu, ballet (col·lab. de Campra, Bertin de la Doué, Destouches i Rebel, 1720); Les folies de Cardenio, ballet (col·lab. de Destouches, 1720); Les Élements, ballet (col·lab. Destouches i Tuileries, 1720)
Música instrumental
Symphonies pour les Soupers du Roy ; Symphonies des Noëls ; Concert de trompettes et de timbales
Bibliografia
- Anthony, J.R.: French Baroque Music from Beaujoyeulx to Rameau, Norton, Nova York 1978
- Bukofzer, M.F.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza Editorial, Madrid 1986
- Isherwood, R.M.: Music in the Service of the King: France in the Seventeenth Century, Cornell University Press, Ithaca, Nova York 1973
- Palisca, Claude V.: La música del barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978