Alumne de J.B. Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants. El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon. Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra. Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814. Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època. Entre el 1775 i el 1783 escriví principalment música per a orquestra d’arc, obres de dos o tres moviments en forma de sonata o rondó. A partir del Primer Concert per a Violoncel, opus 14 (1784), i fins a la Sinfonia concertante, opus 38 (1795), experimentà noves formes musicals. La música de cambra d’aquest segon període revela una ampliació formal de l’esquema de sonata. Entre el 1796 i el 1805 es dedicà a la docència i redactà el cèlebre Traité de violoncelle, opus 42.