Vida
Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna. Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé. El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor. A Versalles estigué al servei del comte d’Artois. Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó. Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d'opéras comiques ; una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour (1786). En la seva producció operística palesà un gran sentit teatral i escenogràfic, especialment en les escenes còmiques. L’expressió dels passatges instrumentals i de les obertures evidencia un gran capteniment pel dramatisme.
Obra
Òpera
Prop de 60 opéras comiques, entre les quals: Nina, ou La folle par amour (1786, rev. com a ballet, estr. 1813), Azémia, ou Le nouveau Robinson (1786), Sargines, ou L’élève de l’amour (1788), Les deux petits Savoyards (1789), Raoul sire de Créqui (1789), Camille, ou Le souterrain (1791), Tout pour l’amour (1792), Léon, ou Le château de Monténéro (1798), Adolphe et Clare, ou Les deux prisonniers (1799), Léhéman, ou La tour de Neustadt (1801), Une heure de mariage (1804), Lina, ou Le mystère (1807), Le poète et le musicien, ou Je cherche un sujet (1811)
Música instrumental
36 quartets de corda (publ. en 6 sèries: op. 4, 5, 7, 8, 10, 12, s.d.), 6 trios per a 2 vl. i baix, op. 2 (s.d.); 6 duos per a 2 vl. (s.d.)
Cançó
Le salut de l’empire: ’Veillons au salut de l’empire' (1792), Les canons, ou La réponse au salpêtre: ’Amis vos vers' (1794), Ode à l’Être suprême: ’Suprême auteur' (1794), Adieux d’un vieillard à son fils: ’Bientôt la mort' (1794), Ma chaumière: ’Vers ma chaumière' (1808)