Vida
El seu pare, Louis Adam, va ser compositor, professor de piano al Conservatori de París (1797-1842) i escriví dos tractats de tècnica de piano, un dels quals titulat Méthode du piano du Conservatoire. Adolphe estudià piano amb H. Lemoine, orgue amb F. Benoist i composició amb F-A. Boieldieu. Des de molt jove es decantà vers la música escènica i compongué per a teatres de París, com el Gymnase i l’Opéra-Comique, i locals de vaudeville. El 1824 obtingué una menció al Premi de Roma, i el 1825 guanyà el segon premi en el mateix certamen. La seva primera gran oportunitat li arribà el 1825, any en què tingué l’ocasió de col·laborar amb Boieldieu en la preparació de La dame blanche i feu les transcripcions per a piano de temes de l’òpera del seu mestre. Durant un viatge a Ginebra conegué el llibretista Eugène Scribe, sobre un text del qual ja havia escrit l’obra L’oncle d’Amérique (1826). Scribe llavors li donà un nou llibret, Le mal du pays ou La batelière de Brientz, i Adam compongué una opéra comique en un acte que s’estrenà el 1827 al Gymnase. El 1829 estrenà Pierre et Catherine a l’Opéra-Comique i esdevingué un dels seus primers èxits, seguit de Danilowa (1830). Adam fou un autor molt prolífic i algunes de les seves obres esdevingueren molt populars. La Revolució del 1830 a París feu que la situació no li fos gaire favorable i anà a Londres, on el seu cunyat era el director del King’s Theatre. Allí estrenà His First Campaign (1832) i The Dark Diamond (1832), un melodrama històric. Retornà a París i obtingué un gran èxit amb Le chalet (1834), basada en una obra de J.W. Goethe, i també escriví un ballet, La fille du Danube, estrenada a l’Òpera de París, el 1836. El 1839 Adam anà a Sant Petersburg i allí representà La fille du Danube i estrenà el ballet L’écumeur du mer (1840). Retornat a París, estrenà el seu ballet més conegut, Giselle, i el 1844 l’òpera Richard en Palestine, que no tingué gaire èxit. El 1844, a causa de disputes amb el nou director de l’Opéra-Comique, va haver de cercar un altre teatre on estrenar les seves obres. El 1847 s’inaugurà l’Opéra-National, però tan sols va funcionar durant alguns mesos, ja que fou clausurada en començar la Revolució del 1848. Adam s’arruïnà fins al punt de no poder fer-se càrrec de les despeses del funeral del seu pare, mort aquell mateix any. Començà llavors a treballar al Conservatori de París com a professor de composició, càrrec que conservà fins a la seva mort, i també col·laborà en diverses publicacions. L’Opéra-Comique canvià de director i Adam va poder tornar a presentar-hi les seves obres. El 1850 estrenà l’òpera Giralda, ou La nouvelle Psyché, considerada una de les seves obres mestres. Adam escrivia amb una gran facilitat, encara que no sempre amb la mateixa qualitat, i algunes obres són força irregulars. La música per a escena és la més nombrosa de la seva obra. Compongué més de setanta òperes i catorze ballets, alguns dels quals, com ara Giselle o Le corsaire, continuen gaudint d’una fama merescuda per la seva qualitat i unitat estilística. Dins la seva producció hi ha també arranjaments per a piano, transcripcions, balades i cançons lleugeres. Un apartat menys conegut de la seva producció és la música religiosa, escassa i comparativament més pobra. Com a periodista es caracteritzà per un estil viu i per una mentalitat oberta a les innovacions. La música d’òpera d’Adam anticipà l'opera buffa de J. Offenbach, però, mancada de la càrrega ideològica d’aquest autor, només pretenia entretenir.
Obra
Música escènica
Més de setanta òperes, entre les quals: L’oncle d’Amérique (1826); Le mal du pays ou La batelière de Brientz (1827); Pierre et Catherine (1829); Danilova (1830); His First Campaigne (1832); The Dark Diamond (1832); Le chalet (1834); La marquise (1835); Le postillon de Lonjumeau (1836); Le fidèle berger (1838); Le brasseur de Preston (1838); Regine, ou Les deux nuits (1839); Giralda, ou la nouvelle Psyché (1850); La poupée de Nuremberg (1852); Si j’étais roi (1852); Le roi des Halles (1853); Le bijou perdu (1853), i Falstaff (1856). Catorze ballets, entre els quals: La chatte blanche (1830); Faust (1833); La fille du Danube (1836); Les mohicans (1837); L’écumeur du mer (1840); Giselle, ou Les Wilis (1841); La filleule des fées (1840), i Le corsaire (1856)
Música religiosa
Messe solennelle, 4 v. solistes, cor (1837); Messe de Ste. Cécile, v. solistes, cor, orq. (1850); Messe de l’orphéon, 4 v. greus, orq. (1851); Mois de Marie de St. Philippe, 8 motets, 1-2 v., org. (1855); Domine salvum, 3v. solistes, cor, org.; Hymne à la Vierge, v., org. (1860); Noël, v. solista (1858); O salutaris, 2 v. (1900)
DIVERSOS
Set obres corals profanes; quatre cantates, entre les quals: Ariane à Naxos (1825); obres vocals (cançons, duos, balades), prop de 200 obres menors per a piano (popurris, transcripcions i fantasies sobre motius operístics), Grande sonate (pno., v. vl.), obres per a harmònium i per a orgue, obres vocals (cançons, duos i balades)