El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret. Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905. Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort. El 1867 entrà en contacte amb C. Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer. El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París. Compongué centenars d’obres per a harmònium i orgue, la major part pensades per a la litúrgia i basades en cants gregorians.