Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette. El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F. Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat. Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània. El 1923 s’instal·là a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L. Dallapiccola, O. Messiaen, B. Bartók, I. Stravinsky i S. Prokof’ev, entre d’altres. També fou crític musical de "Le Soir", "Musique et théâtre" i "Chantecler". En el seu llenguatge es troben influències tant del Romanticisme com del neoclassicisme i les estructures harmòniques revelen l’influx de Bartók. Entre les seves composicions destaquen l'opera buffaChirurgie (1928), la Simfonia en la Major (1930), molt influïda per Honegger i Prokof’ev, i el Quartet de corda (1934). Morí en un accident automobilístic.