Vida
Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’instal·là definitivament. A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D. Milhaud, G. Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis. S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C. Debussy i per l’ambient impressionista en general. Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "supressió de la reexposició tal com figura en les obres clàssiques, on dona sempre un sentiment d’allargament", i també per uns temes fàcilment identificables, recursos que no havien d’impedir la cerca d’una complexitat polifònica. Les mateixes preocupacions aplicades a la música escènica es converteixen en l’exigència d’una transparència del text, que es concretà, sovint, en la presència d’un o diversos recitants que donaren a les seves òperes i oratoris un to de conte infantil, pròxim al d'Història del soldat d’I. Stravinsky. La temàtica religiosa de la majoria de la seva obra escènica contrasta amb la imatge de modernitat que li donaren els moviments simfònics Pacific 231 i Rugby, que, tot i ser principalment "una espècie de gran coral variat" i un "rondó lliure" respectivament, participaven, pel seu títol, del clima de poetització dels nous elements de la vida moderna, com l’esport i la velocitat, que dominava part de la literatura francesa des de mitjan segle XIX.
Obra
Música escènica
Vérité-mensonge, ballet (1920); Le roi David, salm dramàtic (1921); Saul, mús. inc. (1922); Sous-marine, ballet (1924); Antigone, òpera (1924-27); Judith, òpera bíblica (1926); Phaedre, mús. inc. (1926; D’Annunzio); Roses de métal, ballet (1928); Amphion, ballet (1929); Les aventures du roi Pausole, opereta (1930); Cris du monde, oratori (1930-31); Sémiramis, ballet-pantomima (1934); La belle du Moudon, vodevil (1933); Jeanne d’Arc au Bûcher, oratori (1934-35); L’aiglon, òpera (1935); Les petites cardinales, opereta (1937); Le cantique des cantiques, ballet (1937); La mandragora, mús. inc. (1942; Maquiavel); Charles le téméraire, òpera (1943-44); L’appel de la montagne, ballet (1945); L’état de siège, mús. inc. (1948; Camus); De la musique, ballet (1950)
Orquestra
Danse macabre (1919); Chant de joie (1923); Pacific 231 (1923); Rugby (1928); 5 simfonies (núm. 1, 1930; núm. 2, trpt., instr. c., 1941; núm. 3, Liturgique, 1945-46; núm. 4, Deliciae basiliensis, 1946; núm. 5, Di tre re, 1951); Concert per a violoncel (1934); Regain, suite (1943) La traversée des Alpes, suite (1943); Le vol sur l’Atlantique, suite (1943); Monopartita (1951); Suite archaique (1952)
Cambra
2 sonates, vl., pno. (núm. 1, 1916-18; núm. 2, 1919); 3 qt. c. (núm. 1, 1916-17; núm. 2, 1934-36; núm. 3, 1936); Sonatina, 2 vl. (1920); Cadence, vl., pno. (1924); Sonatina, cl., pno. (1921-22); Suite, 2 pno. (1930)
Piano
Hommage à Ravel (1915); Prélude (1919); Sarabande (1920); Le cahier romand (1921-23); Hommage à Albert Roussel (1928); Prélude, arioso et fughetta sur le nom de BACH (1932); Scenic Railway (1937); Souvenir de Chopin (1947)
Música vocal
5 poèmes, 1v., orq. (1910-17; Apollinaire); 4 poèmes, 1 v., pno. (1914-16); Chanson de Fagus, 1 v., orq. (1923); 3 chansons populaires, 1 v., orq. (1926); Cantique des cantiques, cor, orq. (1926); Vocalise-étude, 1 v., pno. (1929); Chant de l’emigrant, 1 v., pno. (1937); La danse des morts, v. solistes, cor, orq. (1938); 6 mélodies minute, 1 v., pno. (1941); O salutaris, 1 v., org./pno./arpa (1943); 4 chansons, A./B., pno. (1945); Une cantate de Noël, Bar., cor, org. (1953)
Música per a cinema
Cavalcade d’amour (L. Moguy 1941); Un ami viendra ce soir (R. Bernard 1945); Les démons de l’aube (Y. Allegret 1945); Un revenant (C. Jaque 1946)