Estudià al Conservatori de París amb Ch.M. Widor, A. Gédalge i V. d’Indy. La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia. El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París (1949-61). La seva obra és molt extensa i diversa. Inclou música escènica (Le Rossignol en amour, òpera, 1928), orquestral (tretze simfonies; Concert per a piano, 1962; Concert per a clavicordi, 1967), vocal (6 tetrafonies, sobre textos del mateix composistor, 1945; 5 cants iniciàtics, per a veu i piano, 1973), i també molta música litúrgica per a piano i per a orgue.