Fou alumne de Ch. Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E. Satie, en honor del qual cofundà, amb H. Cliquet-Pleyel, R. Désormière i M. Jacob, l’Escola d’Arcueil. L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts. Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets (entre els quals: La chatte, 1927; La rencontre, 1948; La dame aux camélias, 1957) i per l’òpera La chartreuse de Parme, Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra. Els principis de claredat melòdica i transparència formal que regeixen gran part de la seva música l’apropen sovint a la música lleugera, i obres com Les forains (1945) assoliren immediatament un notable èxit comercial. Compongué, també, música per a pel·lícules i per a programes de televisió. La seva curiositat endèmica el dugué a experimentar amb models compositius tan allunyats del seu com ara els de la música concreta.