Alfonso Ferrabosco

el Jove
(Greenwich?, ~1578 — Greenwich?, 1628)

Instrumentista, cantant i compositor anglès, d’origen italià.

Vida

Fill il·legítim d’Alfonso Ferrabosco el Vell. En retornar el seu pare a Itàlia vers el 1578 fou educat per un músic flamenc emigrat, Gomer van Awsterwyke. Entrà al servei de la reina Elisabet I el 1592. Jacob I li confià l’ensenyament musical del príncep de Gal·les el 1604 i des del 1626 fou músic i compositor de cambra de Carles I, a més d’exercir el càrrec de mestre reial. Entre el 1605 i el 1622 col·laborà amb Ben Johnson i Iñigo Jones en la creació de la música de vuit mascarades. Set d’aquestes obres es representaren abans del 1611 a Whitehall i Greenwich, i es té constància que ell mateix solia participar en les escenificacions com a cantant o instrumentista. El 1619 entrà a formar part d’un negoci de neteja de les aigües del Tàmesi i es casà amb la filla d’un dels seus socis. El 1609 publicà a Londres Ayres, en dos volums, on s’incloïen algunes cançons per a les mascarades de B. Johnson, i el mateix any edità Lessons for 1, 2 and 3 viols. Se’n conserven trenta-quatre fantasies per a viola i catorze per a llaüt. Compongué també quinze motets llatins, lamentacions, anthems i madrigals. La seva faceta com a professor fou molt remarcable. A la seva mort els seus càrrecs passaren als seus fills Alfonso i Henry; el seu fill John fou igualment músic.

Obra
Música vocal religiosa

15 motets a 5 v. (entre els quals: Domine, Deus meus; Ego sum resurrectio; Fortitudo mea), 2 motets a 4 v. (Fuerunt mihi lacrimae; Quare dereliquerunt me), 1 motet a 3 v. (Rorate coeli), 3 anthems a 5 v. (Heare me; In depth [death] no man remembreth thee; O Lord come pittie my distrese), 3 anthems a 4 v. (Have ye no regard; O Lord I put my trust; Say God should send), 1 anthem inac. (Let it be thy pleasure)

Música vocal profana

21 cançons per a 1 v. i llaüt (entre les quals: Come away, come away; Fain I would; I am a lover; O eyes, o mortal stars), 3 cançons per a 2 v. i llaüt (Fair cruel nymph; Tell me, O love), 23 madrigalette per a 4 v. agudes, 16 cançons miscel·lànies (una de les quals és atribuïda)

Música instrumental

10 allemandes per a 5 vla., 40 fantasies (23 per a 4 vla., 10 per a 6 vla., 3 per a 5 vla., 2 per a 1 vla. baixa, 2 en hexacord per a 5 vla.), 5 In Nomine (3 per a 5 vla., 2 per a 6 vla.), 9 pavanes per a 5 vla., 34 lliçons (25 per a 1 vla., 6 per a 2 vla., 3 per a 3 vla.)