Vida
Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge. Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos. Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death (1653), de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès. El 1656 s’uní a Charles Coleman, Henry Cooke, George Hudson i Henry Lawes per a escriure la música del que s’ha considerat la primera òpera anglesa, titulada The Siege of Rhodes, amb llibret de W. D’Avenant, estrenada el 1657. Aquesta obra, de la qual Locke compongué el quart acte i interpretà el paper d’Almirall de Rodes, no s’ha conservat.
Aquest fou el començament d’una fructífera col·laboració amb D’Avenant, que donà com a resultat obres com The Cruelty of the Spaniards in Peru (1658) i The History of Sir Francis Drake (1659). Durant el Commonwealth, Locke es mogué en cercles musicals elitistes i tingué entre els seus amics l’editor J. Playford -que publicà moltes de les seves obres-, així com els germans Henry i Thomas Purcell, Roger l’Estrange, Silas Taylor i Christopher Simpson. Després de la restauració de la monarquia (1660), Locke fou premiat pel seu prestigi i dedicació musical amb tres càrrecs a la cort: compositor privat del rei, compositor de la música de vent i de compositor del conjunt de violins. L’any 1661 fou escollit per a compondre la música de la ceremònia de coronació de Carles II. La secció vocal d’aquesta partitura s’ha perdut però ha quedat íntegra la part instrumental, escrita per a conjunt de vent. El 1662 ocupà el càrrec d’organista de la reina consort, Caterina de Bragança.
El 1672 mantingué una forta polèmica amb Thomas Salmon, que en la seva obra An Essay to the Advancement of Musick proposava un nou sistema de notació musical. Locke contestà els plantejaments de Salmon per escrit i amb una gran violència. L’acritud de la polèmica es veié augmentada pel fet que Salmon havia obtingut alts honors acadèmics a Oxford, cosa que provocà la frustració i l’enveja de Locke. Exercí el càrrec d’organista a Saint James entre el 1662 i el 1671 i a Somerset House entre el 1671 i el 1677. Poc després de la seva mort, el jove H. Purcell ocupà el càrrec de compositor ordinari dels violins que havia quedat vacant. Sens dubte hi hagué una cordial relació entre els dos compositors i, tot i que no es pot afirmar que Locke fos un dels mestres de Purcell, aquest en mostra una significativa influència, sobretot en els anthems, la música dramàtica i la música de cambra.
L’obra compositiva de Locke inclou música de cambra, sacra i escènica i també peces instrumentals, com ara per a teclat, i cançons. L’autèntica importància creadora de Locke es troba en la música de cambra i en la música dramàtica. Les composicions per a consort i altres conjunts instrumentals, especialment les suites i danses, mostren una línia melòdica atractiva i ben dissenyada, una harmonització perfectament estructurada i uns contrastos rítmics i dinàmics molt elaborats. La seva música mostra l’habilitat i el bon ofici d’un compositor excepcionalment dotat i inspirat. Entre les seves obres de cambra destaquen Little Consort of Three Parts (1656), The Flatt Consort, ’for my cousin Kemble' i Fancye and Courante (The Oxford Suite) (1665). El millor estil instrumental de Locke s’observa en aquesta música de cambra, on segueix la trajectòria de la música per a consort de compositors com John Jenkins, William Lawes i Christopher Simpson. La seva contribució personal més rellevant es troba a les suites precedides per una introducció dissonant en moviment lent. Destaca la seva preferència pels violins i els trios per a dos tiples i baix, l’addició del baix continu i l’explotació harmònica i melòdica del sistema major/menor en el qual les modulacions als diferents graus de l’escala donen lloc a dissonàncies i a acords augmentats i disminuïts.
La seva música sacra és de gran qualitat, malgrat que no assoleix el nivell de la música de cambra. Els anthems i motets exerciren una influència considerable en la música religiosa de J. Blow i H. Purcell. Se n’han conservat trenta anthems, diversos responsoris, cançons i cànons en anglès i també motets i himnes en llatí. L’estructura d’algunes d’aquestes obres va des de les cançons per a solista amb baix continu fins a obres més complexes per a diversos cors amb acompanyament de conjunt de corda. La producció de Locke per a l’escena demostra una sòlida predisposició dramàtica, amb preferència a les parts del recitatiu i en alguns preludis i interludis. Entre les seves obres més importants, cal destacar Cupid and Death (1653), The Empress of Morocco (1673) i Psyche (1675). La resta de la producció comprèn les famoses peces instrumentals per a conjunt de vent For His Majesty’s Sagbutts and Cornetts (1661) i la col·lecció de vint-i-dues composicions per a tecla incloses en la seva obra teòrica Melothesia (1673), precedides per un important prefaci que conté les primeres regles en anglès conservades per a la realització del baix continu. Locke fou un ardent defensor de la música anglesa del seu temps, quan les influències estrangeres amenaçaven de destruir la tradició anglesa.
Obra
Música vocal religiosa
32 anthems en anglès conservats íntegrament (entre els quals: Arise, O Lord, full anthem, 3 v., b.c.; Blessed is he, verse anthem, 3/4 v.; Let God arise, full anthem, 3 v., b.c.; O give thanks unto the Lord, verse anthem, 3/4 v., b.c.; O Lord, hear my prayer, full anthem, 3 v., b.c.; When I was in tribulation, full anthem, 3 v., b.c.); 15 motets en llatí (entre els quals: Bone Jesu verbum Patris, full motet, 2 v., b.c.; Cantate Domino, full motet, 2 v., b.c., 1674; Domini est terra, verse motet, 1-3/3 v., b.c.; Jesu auctore clementie, verse motet, 1/3 v., b.c.; Jubilate Deo, full motet, 2 v., 3 instr., b.c., 1665; Omnes gentes, full motet, 2 v., b.c., 1674; Recordare Domine, full motet, 2 v., b.c., 1674); nombroses obres dubtoses (11 anthems i 4 motets en llatí)
Altres obres vocals religioses
4 cançons religioses (Bone Jesu verbum Patris, 1 v., b.c.; Come honest sexton, 1/2 v., b.c.; I know that my Redeemer lives, 2 v., b.c.; Then from a whirlwind oracle, 1 v., b.c.); 6 cànons religiosos, diversos serveis
Música vocal profana
26 cançons conservades íntegrament (entre les quals: Cloris, qui dompte tout le monde, 1 v., b.c.; In a soft vision of the night, 1 v., b.c.; Orpheus with his lute, 3 v.; Tis love and harmony, 4 v.; To Pan, great Pan, 3 v.; Wrong not your lovely eyes, 1 v., b.c.), 6 cançons perdudes
Música instrumental
Nombroses obres per a instruments de c. (entre les quals: 12 duos in 4 suites, 1652; Consort ’ffor seaverall ffreinds', 54 danses en 12 suites; 6 danses, 1662; The Little Consort, 40 danses en 10 suites, 1656; The Flatt Consort ’for my cousin Kemble', 24 danses en 5 o 12 suites; The Broken Consort, 44 peces en 10 o 11 suites dividides en 2 parts; Consort of Fower Parts, 24 peces en 6 suites; Fancye and Courante (The Oxford Suite), 1665); nombroses obres per a instruments teclat i per a instruments de metall
Música escènica
The Siege of Rhodes, òpera (música perduda, 1656); The Cruelty of the Spaniards in Peru, òpera (1658); The History of Sir Francis Drake, òpera (música perduda, 1659); The Tempest, òpera (col·lab. amb altres compositors, 1674); Psyche, òpera (1675); nombroses obres per a representacions teatrals
Bibliografia
- Basso, A.: La época de Bach y Haendel, dins Historia de la música, 12 vol., Turner, Madrid 1986
- Bukofzer, M.F.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza Editorial, Madrid 1986
- Dent, E.J.: Foundations of English Opera, Londres 1928
- Fairley, E.L.: Studies in the Music of Matthew Locke, University of Rochester, 1941
- Harding, R.E.M.: A Thematic Catalogue of the Works of Matthew Locke with a Calendar of the Main Events of his Life, Oxford 1971
- Meyer, E.H.: English Chamber Music, Londres 1946
- Palisca, C.V.: La música del barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978
- Pulver, J.: A Biographical Dictionary of Old English Music, Londres 1927
- Salmon, T.: A Vindication of an Essay to the Advancement of Musick, from Mr. Matthew Lock’s Observations, Londres 1672
- Spink, I.: English Song: Dowland to Purcell, Londres 1974