Influït inicialment per la música d’E. Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta (1921), on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic. Interessat en la música francesa, I. Stravinsky i el jazz, volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica. Compongué una àmplia obra en la qual destaquen A colour Symphony (1922), l’oratori Morning Heroes (1930) i les Meditacions sobre un tema de John Blow (1955).