Vida
Des de petit tingué molt poca salut; l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida. Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb Ch.V. Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant. En aquest centre conegué el compositor R. Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees. Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R. Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador. En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar més a fons l’obra de J.S. Bach, del qual l’impressionà especialment la Missa en si menor. Vers el 1895 començà a interessar-se per la filosofia hindú i la literatura en sànscrit, interès que es manifestà en algunes obres, com Choral Hymns from the Rig Veda (1908-12) o les òperes Sita (1900-06) i Savitri (1908). Les traduccions a l’anglès d’aquests textos no el satisfeien, de manera que es posà a estudiar sànscrit per a poder traduir-los ell mateix. Els dolors que patia a les mans l’obligaren a deixar el piano, instrument pel qual sentia predilecció, i es decantà cap al trombó. L’any 1898 fou contractat com a primer trombó a l’orquestra de la Carl Rosa Opera Company i poc després entrà com a professor de música a la Saint Paul’s Girls’ School, a Hammersmith, tasca que exercí fins al final de la seva vida. Fou a Hammersmith que conegué una jove soprano, Isobel Harrison, amb la qual contragué matrimoni el 1901. Del 1903 al 1905 treballà com a mestre de cant a la James Allen’s Girls’ School de Dulwich i aquest darrer any fou nomenat director musical de la Saint Paul’s Girls’ School. Les tasques docents no li deixaven gaire temps per a compondre, activitat que duia a terme els caps de setmana i durant les temporades de vacances. És per això que esmerçà dos anys en la composició d'Els Planetes (1914-16). L’obra gaudí d’un gran èxit, com també The Hymn of Jesus (1917), considerat una obra mestra. El 1919 fou contractat com a professor al Royal College of Music i, a part de les classes, feu nombroses conferències.
El 1923 viatjà als Estats Units, on dirigí un festival de música a Ann Arbor (Michigan). Les lesions sofertes a causa d’una caiguda durant un assaig, el 1923, l’obligaren a anul·lar tots els seus compromisos professionals durant l’any següent. Tornà a Anglaterra, s’instal·là en una casa rural i, per primer cop a la seva vida, es dedicà de ple a la composició. Quan tornà a Londres, el 1925, abandonà tots els càrrecs docents que ocupava, llevat del de la Saint Paul’s Girls’ School. La crítica no rebé tan bé les obres d’aquest període, com ara la Primera simfonia coral (1923-24) o l’òpera The Wandering Scholar (1929-30), que foren considerades excessivament cerebrals. Malgrat aquests comentaris, Holst continuà component i els anys 1927-33 foren els més productius de la seva carrera compositiva. No arribà a connectar amb el gran públic, però tingué uns quants seguidors entusiastes. El 1927 s’organitzà un Festival Holst a Cheltenham. Al gener del 1932 tornà als Estats Units per impartir classes de composició a la Universitat de Harvard, però al març d’aquell mateix any patí un atac de gastritis hemorràgica i tornà a Anglaterra, on passà els darrers dos anys de la seva vida.
La producció de G. Holst és àmplia. Inclou òperes, obres per a orquestra, peces de cambra, música per a films, cançons, composicions per a instruments solistes, per a teclat, per a cor, etc. Les seves obres primerenques revelen la influència de F. Mendelssohn, R. Wagner i E. Grieg. L’estudi de les cançons populars angleses, molt en voga al principi del segle XX, transformà la seva escriptura orquestral. Ell mateix feu diversos arranjaments d’algunes melodies populars. A partir de llavors el cromatisme del seu llenguatge orquestral esdevingué menys complex; augmentà l’ús d’harmonies modals i experimentà una millora notable a l’hora de musicar un text.
Una part notable de la seva producció la constitueix la música composta per als seus alumnes o per a altres afeccionats en general. En el primer cas, es tractava d’un intent d’establir un repertori adequat i de qualitat per a l’escola. Entre aquestes composicions destaquen St. Paul’s Suite, per a conjunt de corda (1912-13), la cançó polifònica This have I done for my true love o bé Lullay my liking i Bring us in good ale, per a cor (1916).
És autor d’algunes òperes, com The Perfect Fool (1918-22) o At the Boar’s Head (1924). Altres obres per a orquestra són: A Fugal Concerto (1923), per a flauta, oboè i cordes, producte del seu interès pel contrapunt durant els anys vint, Egdon Heath (1927), dedicada a Thomas Hardy i la segona gran obra orquestral després d'Els Planetes, i Lyric Movement (1933), per a viola i orquestra.
Obra
Música escènica
The Revoke, òpera, op. 1 (1895); Sita, òpera, op. 23 (1900-06); Savitri, òpera, op. 25 (1908); The Vision of Dame Christian, mascarada, op. 27 a (1909); The Perfect Fool, òpera, op. 39 (1918-22); The Lure, ballet (1921); At the Boar’s Head, òpera, op. 42 (1924); The Golden Goose, ballet, op. 45/1 (1926); The Morning of the Year, ballet, op. 45/2 (1926-27); The Wandering Scholar, òpera, op. 50 (1929-30)
Orquestra
Suite de ballet, mi♮ M, op. 10 (1899); A Somerset Rhapsody, op. 21b (1906-7); Two Songs Without Words, op. 22 (1906); Beni Mora, suite oriental, mi m, op. 29/1 (1910, rev. 1912); 2 suites per a banda militar (núm. 1, mi♮ M., op. 28a, 1909; núm. 2, fa M, op. 28b, 1911); Invocation, vlc., orq. (1911); St. Paul’s Suite, instr. c., op. 29/2 (1912-13); Japanese Suite, op. 33 (1915); Els Planetes, suite, op. 32 (1914-16); A Fugal Overture, op. 40/1 (1922); A Fugal Concerto, fl., ob. instr. c., op. 40/2 (1923); Egdon Heath, op. 47 (1927); A Moorside Suite, banda de metall (1928); Doble concert, 2 vl., orq., op. 49 (1929); Hammersmith, preludi i scherzo per a orquestra i banda militar, op. 52 (1930-31); Jazz-band Piece (1932); Brook Green Suite, instr. c., instr. de vent-fusta opcionals (1933); Lyric Movement, vla., orq. (1933)
Altres obres instrumentals
Dues peces, pno. (1901); Sis peces instrumentals, conjunt de cambra (1902-03); Quintet de vent, op. 14 (1903); Toccata, pno. (1924); Terzetto, fl., ob., vla. (1925); Chrissemas Day in the Morning, pno., op. 46/1 (1926); Dos fragments de cançons populars, pno., op. 46/2 (1927); Nocturne, pno. (1930); Jig, pno. (1932)
Cor
Cançons polifòniques, op. 9a (1899-1900); Ave Maria, v. fem., op. 9b (1900); Cinc cançons polifòniques, op. 12 (1902-03); King Estmere, cor, orq., op. 17 (1903); The Mystic Trumpeter, S., orq. op. 18 (1901, rev. 1912); Songs from ’The Princess', v. fem., op. 20a (1904); Choral Hymns from the Rig Veda, op. 26 (núm. 1, cor, orq., 1908-10; núm. 2, v. fem., orq., 1909; núm. 3, v. fem, orq., 1910; núm. 4, v. masc., orq., 1912); The Cloud Messenger, cor, orq., op. 30 (1909-10, rev. 1912); Hecuba’s Lament, A., cor fem., orq., op. 31/1 (1911); 2 Psalms, cor, instr. c., org. (1912); Hymn to Dionysus, cor fem., orq., op. 31/2 (1913); A Dirge for two veterans, v. masc., instr. metall, perc. (1914); This have I done for my true love, cor, op. 34 (1916); Sis cançons populars corals, op. 36 (1916); Three Festival Choruses, cor, orq. (1916); The Hymn of Jesus, 2 cors, orq., op. 37 (1917); Ode to Death, cor, orq., op. 38 (1919); I vow to thee, my country, cançó a l’uníson amb orq. (1921); Primera simfonia coral, S., cor, orq., op. 41 (1923-24); Motets, cor, orq. (1924-25); Set cançons polifòniques, v. fem., instr. c., op. 44 (1925-26); Una fantasia coral, S., cor, org., instr. metall, instr. c. (1930); Dotze cançons polifòniques gal·leses, cor (1930-31); Sis cors, v. masc., instr. c. (1931-32); Vuit cànons, v. iguals sense acomp. (1932)
Veu i piano
Quatre cançons, op. 4 (1896-98); Sis cançons, op. 15 (1902-03); Sis cançons, op. 16 (1903-04); Hymns from the Rig Veda, op. 24 (1907-08); Songs by Humbet Wolfe, op. 48 (1929)
Altres obres vocals
Quatre cançons, 1 v., vl., op. 35 (1916-17); Dos cànons, 2 v., pno. (1932)