Estudià amb Ch. Stanford. Del 1904 al 1926 treballà com a organista i mestre de capella a St. Luke, a Chelsea, i del 1923 al 1939 ensenyà composició al Royal College of Music, on tingué B. Britten com a deixeble. Durant el temps passat a St. Luke es consolidà com una de les primeres figures de la seva generació gràcies, sobretot, a la música de cambra. La seva Sonata per a violí núm. 2 (1915-17) ha estat una fita important dins la música anglesa de l’època. De jove prengué J. Brahms com a model, però l’impacte de C. Debussy, M. Ravel o I. Stravinsky modificà les seves preferències musicals. Algunes de les seves cançons estan considerades entre les millors del segle XX.