Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista". Quatre anys més tard, en escoltar Come Out, de S. Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor. Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda. Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat (1986), The Commissar Vanishes (1999) o Facing Goya (2000), a més de nombroses bandes sonores per a films de Peter Greenaway (The Draugthtsman’s Contracy, 1982, o The Cook, the Thief, his Wife and her Lover, 1989), P. Leconte (Le mari de la coiffeuse, 1990), J. Campion (The Piano, 1992) o Ch. Hampton (Carrington, 1994), entre d’altres. El seu darrer treball és l’òpera The Only Witness. És autor d'Experimental music: John Cage and Beyond (1974).