Estudià música a Leipzig i Berlín. Fou amiga de J. Brahms i C. Schumann. La peça que la donà a conèixer i la primera que li proporcionà fama fou la Missa en re, estrenada el 1893 i revisada el 1925. Escriví sis òperes, de les quals The Wreckers (1904) és considerada la seva obra mestra i una de les tres o quatre òperes angleses més notables. Fou molt activa dins del moviment feminista i sufragista i reclamà els drets de les dones dins el món musical. Escriví la March of the Women (1911) i les seves idees respecte al paper de la dona queden reflectides en As Time Went On (1935). Després de la Primera Guerra Mundial començà la seva carrera literària. És autora de deu llibres, bàsicament autobiogràfics o bé retrats de l’època. Altres composicions musicals seves són Concert per a violí, trompa i orquestra (1927) i la simfonia The Prison (1930). És una de les figures més originals de la música britànica, a l’alçada de H. Parry, Ch. Stanford o A. Sullivan.