Andreu de Creta

(Damasc, ~660 — Eresós, Lesbos, 740)

Himnògraf bizantí, arquebisbe de Creta.

A quinze anys entrà al monestir del Sant Sepulcre de Jerusalem. El 711 fou nomenat metropolità de Creta, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, juntament amb el conreu de la poesia i la música. Fou el primer poeta músic de l’Església Grega a utilitzar el cànon, bé com a creador bé com a reelaborador o difusor del gènere, i n’escrigué més de 100, entre els quals destaca el Gran Cànon, composició de més de 250 troparis cantada el dijous de la cinquena setmana de la quaresma. Autor de nombroses oracions, se n’han publicades vint-i-dues, d’argument marià.