Vida
Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor. Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi. El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor. Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort. Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi. L’any 1583 prengué part, en col·laboració amb Malvezzi i d’altres, en un projecte per a posar música als intermezzi de la comèdia dramàtica Le due Persilie, de Giovanni Fedini. També contribuí a la composició de la música per al cinquè intermezzo de La pellegrina, de G. Bargagli, el 1589. En aquesta ocasió, el mateix compositor interpretà la seva ària. Durant la darrera dècada del segle XVI, formà part del grup d’artistes -a vegades anomenat també camerata - reunits sota la protecció del comte Jacopo Corsi. Col·laborà amb Corsi i amb el llibretista O. Rinuccini en la pastoral Dafne, que fou representada per primer cop l’any 1598 i que ha estat considerada com un dels primers intents operístics. Molt probablement, Peri fou el responsable de la composició de quatre dels sis fragments musicals que s’han conservat d’aquesta peça. Fou la primera obra que utilitzà els recursos tècnics i estilístics de l'stile rappresentativo.
Dos anys més tard reprengué la seva col·laboració amb Rinuccini per a la posada en escena de l’òpera Euridice, on Peri tingué a més un paper protagonista com a cantant en el paper d’Orfeu. En la part musical també hi participà Giulio Caccini amb algunes àries. La contribució més important de Peri foren els recitatius que enllacen els diversos passatges corals, a mig camí entre el cant i la parla i molt adequats per a la completa expressió dramàtica del text. L’obra fou representada per primer cop al Palau Pitti de Florència en ocasió de les noces de Maria de Mèdici amb Enric IV de França. Durant els primers anys del segle XVII, treballà en altres projectes dramàtics, molt sovint en col·laboració amb altres músics florentins com Caccini o Marco da Gagliano, però la major part de les seves contribucions musicals en aquest terreny s’han perdut o s’han conservat molt fragmentàriament. A partir del principi del segle XVII serví a la cort de Màntua, per a la qual ideà molts dels seus projectes dramàtics. Alguns dels títols operístics resultat d’aquestes col·laboracions amb altres músics són: Tetide (1607), Adone (1611), La liberazione di Tirreno e d’Arnea (1617), Lo sposalizio di Medoro e Angelica (1619) i part de la música de La Flora, de Gagliano (1628). També compongué moltes cançons, algunes de les quals foren publicades en la col·lecció Le varie musiche (Florència, 1609), i alguns ricercari instrumentals.
Obra
Música escènica
Dafne, favola in musica (conservada parcialment; amb la col·lab. de Corsi, 1598; rev. 1598-1600); Euridice, dramma musicale (amb la col·lab. de Cacini, 1600); Tetide, òpera (iniciada l’any 1607; inacabada i sense representar); 3 oratoris amb la col·lab. de Gagliano i perduts (Il gran Natale di Christo salvator nostro, 1622; La benedizione di Jacob, 1622; La celeste guida, o vero L’Arcangelo Raffaello, 1624); diversos ballets i intermezzi per a ocasions festives amb música perduda i llibret parcialment conservat (entre els quals: Il ballo della cortesia, ballet, 1614; Marte e amore, ballet, 1614; Lo sposalizio di Medoro e Angelica, intermezzo, col·lab. amb Gagliano, 1619)
Música vocal
Prop de 30 cançons, entre les quals: Al fonte, al prato, 2 v., b.c. (publ. 1609); Caro dolce, ben mio, 5 v. (publ. 1583); Con sorrisi cortesi, 2 v., b.c. (publ. 1609); Hor che gli augelli, 1 v., b.c. (publ. 1609); Lasso ch’io ardo et altri non me’l crede, 1 v., b.c. (publ. 1609); Lungi dal vostro lume, 1 v., b.c. (publ. 1609); O core infiammato, 2 v., b.c. (publ. 1619); O dolce anima mia, dunque è pur vero, 3 v., b.c. (publ. 1609); O durezza di ferro e di diamante, 1 v., b.c. (publ. 1609); Se tu parti da me, Fillide amate, 1 v., b.c. (publ. 1609); Solitario augellino, 1 v., b.c. (publ. 1609); Tra le lacrime e i sospiri, 1 v., b.c. (publ. 1619); Un dì soletto, 1 v., b.c. (publ. 1609)
Música instrumental
Ricercare a 4 (inc., publ. 1577)
Bibliografia
- Carter, T.: Jacopo Peri (1561-1633): His Life and Works, Garland, Nova York 1989
- Corazzini, G.: Jacopo Peri e la sua famiglia, Florència 1895
- Pistolesi, L.:Del recitar cantando: per uno studio comparativo dell’Euridice di Jacopo Peri e dell’Euridice di Giulio Caccini, Associazione Amici della Scala, Milà 1990