Vida
Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera col·lecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella. El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G. Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc. Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista. El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Lotti escriví gran quantitat de música religiosa per als serveis del cor de Sant Marc. Durant aquest període es dedicà a la composició de misses, motets per a solista, obres corals i oratoris per al cor femení de l’Ospedale degli Incurabili, cor que assolí força notorietat a l’època sota el seu magisteri.
La carrera de Lotti com a compositor d’òperes començà el 1692 amb l’estrena a Venècia d'Il trionfo dell’innocenza. La seva època de més gran producció operística, però, comprèn el període entre el 1706 i el 1717, al llarg del qual almenys setze òperes seves foren representades. El 1717, amb permís de les autoritats religioses de Sant Marc, abandonà Venècia i es traslladà a Dresden juntament amb la seva esposa, alguns dels músics de la basílica veneciana i el llibretista Antonio Maria Luchini. La primera de les òperes que escriví a Dresden, titulada Giove in Argo, s’estrenà el 1717 i es reposà el 1719 per a inaugurar el Hoftheater, el més important de Dresden al segle XVIII. Més endavant vingueren Ascanio, ovvero Gli odi delusi dal sangue (1718) i Teofane (1719). La festa teatral Li quattro elementi s’interpretà el 1719 als jardins de palau amb motiu de la celebració del matrimoni entre l’elector Frederic August de Saxònia i Maria Josepa d’Àustria. Aquest mateix any tornà a Venècia i, malgrat els èxits obtinguts a Dresden, abandonà la composició pel teatre.
Com molts dels seus contemporanis, escriví nombroses cantates per a veu solista i baix continu, algunes de les quals inclouen acompanyament de corda. Compongué també peces curtes de temàtica profana per a dues, tres i més veus, algunes de les quals són incloses en la col·lecció impresa a Venècia el 1705 titulada Duetti, terzetti e madrigali a più voci, que rebé una crítica molt severa per part de Benedetto Marcello i es guanyà l’admiració de G.B. Martini. Les obres més tardanes de Lotti mostren una elegància i una habilitat contrapuntística de primer ordre. Igual que diversos contemporanis seus, fou un representant destacat de l’estil barroc del final del segle XVII, però sense renunciar a les innovacions tècniques i estilístiques del començament del segle XVIII, sobretot pel que fa al tractament harmònic. Entre els seus nombrosos alumnes destaquen D. Alberti, G.B. Bassani, B. Galuppi, Benedetto Marcello, G.B. Pescetti i Giuseppe Saratelli.
Obra
Música escènica
Prop de 30 obres teatrals, entre les quals es conserven: Il trionfo dell’innocenza (música perduda, 1692); Tirsi (1696); Porsenna, (amb la col·lab. de Caldara i Ariosti, 1712); Irene Augusta (1713); Polidoro (1714); Constantino (amb la col·lab. de Fux, Caldara i Matteis, 1716); Foca superbo (1716); Alessandro Severo (1716); Giove in Argo (1717); Ascanio, ovvero Gli odi delusi dal sangue (1718); Teofane (1719)
Música vocal religiosa
7 oratoris (els conservats són: Il voto crudele, 1712; L’umiltà coronata in Esther, ~1714); nombroses misses (entre les quals: Messa a Palestrina, 4 v.; Missa del primo tuono, 4 v., 1736); 2 rèquiems a 4 v.; 1 rèquiem a 5 v.; més de 40 obres polifòniques (entre les quals: Benedicam Dominum, 4 v.; Cantemus Domino, 3 v.; In omni tribulatione, 5 v.; Laudate pueri, 2 v., org.; In virtute, 2 v.; prop de 12 Miserere, 4-8 v.; Regina caeli, 4 v.; Terribilis est, 3 v.; Vexilla, 4 v.); prop de 10 obres per a v. solista i orq. (entre les quals: Alma ride, S., orq.; Sacri amoris, A., orq.; Spera anima mea, S., orq.)
Música vocal profana
Duetti, terzetti e madrigali a più voci (Venècia, 1705); nombroses cantates, entre les quals: Amor perchè l’istessa fiamma, S., bc.; Ascolta Filli, S., b.c.; Clori, tu parti ed io qui resto, S., b.c.; E un martir cha fa morir, A., instr. c., b.c.; Il mio cor non ha riposo, S., b.c.; Io pangio al tuo partir, S., b.c.; Quanto per te soffersi, S., b.c.; Sempre più sento, S., b.c.; Tutto pien di chiara luce, S., vla., b.c.; Va mormorando quel ruscelletto, S., b.c.
Música instrumental
6 simfonies, 3 trios, 6 sonates, vl., b.c.