Vida
El 1650 residia a Roma, on tingué com a professors Antonio Cesti i Loreto Vittori. El 1663 fou nomenat organista de Santa Maria Major, i, des del 1664 fins a la seva mort, exercí el mateix càrrec a Santa Maria in Aracoeli. Per la seva reputació com a instrumentista i compositor, es guanyà el patrocini de personatges com la reina Cristina de Suècia, el príncep Colonna, el cardenal Pietro Ottoboni i, sobretot, el príncep Giambattista Borghese. El 1706, juntament amb Alessandro Scarlatti, ingressà a l’Acadèmia Arcadia, on degué conèixer G.F. Händel. Viatjà a la cort de Leopold I a Viena, on s’interpretà un dels seus oratoris, i també tocà a París, davant de Lluís XIV. Entre els seus alumnes hi hagué G.M. Casini, T.B. Gaffi, F. Gasparini, D. Zipoli, J.P. Krieger, G. Muffat i, probablement, també F. Durante i D. Scarlatti. Reconegut al seu temps com un virtuós de l’orgue i del clavicèmbal, Pasquini fou el compositor italià més important de música per a tecla entre G. Frescobaldi i D. Scarlatti. El més notable de la seva producció per a tecla consisteix en disset suites, catorze col·leccions de variacions i també àries i danses. Les seves trenta-cinc tocates mostren una gran varietat d’estils i en la seva escriptura contrapuntística és perceptible la influència de G. Frescobaldi. La seva extensa producció vocal, que comprèn òperes, oratoris, cantates, àries i motets, palesa, en canvi, la influència d’A. Cesti. També escriví dos tractats teòrics.
Obra
Teclat
Més de 180 obres per a instr. de teclat, entre les quals: 53 danses diverses per a clav., 35 tocates o tastate per a clav., 18 sèries de variacions per a clav., 17 suites per a clav., 14 sonates per a 2 clvd., 14 sonates per a clav., 4 sonates per a org.
Òpera
18 òperes (incloses 2 de perdudes i 4 de dubtoses), entre les quals: La sincerità con la sincerità, overo Il Tirinto (1672); La forza d’amore (1672, revisada com Con la forza d’amor si vince d’amore, 1679); L’Idalma, overo Chi la dura la vince (1680); Il Lisimaco (1681); Arsace (dubtosa, 1683); L’Arianna (1685)
Música vocal
17 oratoris (entre els conservats: Sant’ Agnese, 1677; La sete di Christo, 1683); més de 50 cantates (entre les conservades: Applauso musicale per il giorno festivo della chiariss. real maestà di Maria Luigia, ~1679; Erminia in riva al Giordano, 1682; Il colosso della costanza, 1689); diversos motets, àries i canzonette