Leonardo Vinci

(Strongoli, Calàbria, ~1690 — Nàpols, campània, 1730)

Compositor italià.

Vida

Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco. El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort. Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes. El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué G.B. Pergolesi entre els seus alumnes. La producció musical de Vinci és principalment operística. Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte napolità, entre les quals destaquen Le zite ’n galera (1722), una sèrie d’escenes hilarants, i La mogliera fedele (1724). Les restants pertanyen al gènere de l'opera seria i constitueixen la part més reeixida de tota la seva producció, ja que exerciren una influència poderosa i significaren una ruptura clara amb l’estil barroc de l’època d’Alessandro Scarlatti. Destaquen per la simplicitat i gràcia de les línies melòdiques, els contrastos temàtics continus i altres trets estilístics propis de l’època preclàssica. La influència de famosos castrats del seu temps, com Farinelli i Carestini, s’observa en la seva escriptura i en els ornaments. Vinci fou un dels primers compositors italians que escriviren ritornelli consistents en figuracions arpegiades. Els seus recitatius són molt simples i els diàlegs anticipen l’estil parlat de Pergolesi i l'opera buffa. La seva obra de més èxit fou Artaserse (1730), amb llibret del cèlebre P. Metastasio.

Obra
Música escènica

11 comèdies musicals en dialecte napolità (entre les quals: Lo scassone, 1720; Lo barone di Trocchia, 1721; La festa di Bacco, 1722; Le zite ’n galera, 1722; Lo labberinto, 1723; La mogliera fedele, 1724); 14 opere serie (entre les quals: Publio Cornelio Scipione, 1722; Semiramide, 1723; Farnace, 1724; Il trionfo di Camilla, 1725; Ifigenia in Tauride, 1725; La Rosmira fedele, 1725; Siroe, Re di Persia, 1726; L’asteria, 1726; Catone in Utica, 1728; Farnace, 1729; Artaserse, 1730)

Diversos

6 cantates de cambra, 1 oratori