Vida
Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L. Rossi (composició), B. Cesi (piano) i M. Ruta (harmonia) fins el 1874. Dos anys després compongué la seva primera òpera, Chatterton, de la qual també havia escrit el llibret. Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el col·locà a la cort reial del Caire. A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè. Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li aconseguí un contracte amb l’editora Ricordi de Milà per a escriure text i música d’una trilogia sobre el Renaixement italià. Leoncavallo tan sols completà la primera de les òperes, I Medici (1888), que s’estrenà el 1893 sense èxit. En aquella mateixa època, la notícia del gran èxit de P. Mascagni amb Cavalleria rusticana, que el 1889 havia guanyat el concurs de l’editorial Sonzogno, rival de Ricordi, esperonà Leoncavallo a presentar-se al mateix concurs l’any següent. Fou llavors que començà a treballar en I Pagliacci, utilitzant com a argument per al seu llibret els records d’un cas de parricidi comès en una companyia ambulant de comediants jutjat pel seu pare. L’obra s’estrenà el 1892 al Teatro Dal Verme de Milà sota la direcció d’A. Toscanini, i des de llavors es convertí en una de les òperes veristes més representades i l’única de Leoncavallo que es conserva en el repertori. L’èxit d’aquesta obra li proporcionà fama i tranquil·litat econòmica. Les seves òperes següents ja no gaudiren, però, de la mateixa acollida —per exemple, La bohème (1897) fou eclipsada per l’homònima de Puccini—, excepte Zazà (1900) que fou un nou èxit. Fou també autor dels llibrets que emprava.
Obra
Música escènica
Chatterton, òpera (~1876); I Pagliacci, òpera (1892); I Medici, òpera (1893); La bohème, òpera (1897); Zazà, òpera (1900); La vita di una marionetta, ballet (~1900); Der Roland von Berlin, òpera (1904); La jeunesse de Figaro, opereta (1906); Malbrouck, opereta (1910); Maia, òpera (1910); Zingari, òpera (1912); La reginetta della rose, opereta (1912); Are you there?, opereta (1913); La candidata, opereta (1915); Prestami tua moglie, opereta (1916); Goffredo Mameli, opereta (1916); A chi la giarrettiera?, opereta (1919); Edipo Re, òpera (1920); Il primo bacio, opereta (1923); La maschera nuda, opereta (1925)
Música instrumental
Séraphitus-Séraphita, poema simf., orq. (1894); Valse mélancolique, pno. (1901); Papillon, scherzo, pno. (1906); Sarabande, danse ancienne, pno. (1906); Airs des ballets espagnols, pno. (1904?)
Cançons
Album Stecchetti: 4 poesie delle ’Postuma’ (1880; O. Guerrini); At Peace (1884; A. Roberts); Lost Love (1884; A. Roberts); 10 songs (1893); Déclaration (1893; A. Silvestre); Tonight and Tomorrow (1893; F.E. Weatherly); Serenata (1893); Rapsodia primaverile (1893); Canzone della nonna (1894); C’est l’heure mystérieuse (1897; Leoncavallo); Ninna nanna (1904; Leoncavallo); Mandolinata (1907; Leoncavallo); Canzone d’amore (1912); Lasciate amar (1913)
Cor
Nuit de mai (~1895); Requiem (1900); Inno alla Croce rossa (1901); Inno della Lega nazionale (1913); Inno franco-italiana (1915)