Fou alumne de F. Fenaroli (composició i contrapunt) al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols. Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone, començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians. El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia. El 1812, després que G. Rossini estrenés La pietra del paragone, Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi (1811), sobretot la utilització del recurs del crescendo. El 1817 s’establí a Palerm, on durant quatre anys fou director del Teatre Carolino. Després de treballar en alguns teatres del nord d’Itàlia, el 1827 fou nomenat director i mestre de capella de la catedral de Messina.