Vida
Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A. Angeleri, A. Mazzucato i L. Rossi, entre d’altres. Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto. Essent estudiant col·laborà en la composició d’una opereta (Il sindaco babbeo, 1851) i escriví la seva primera obra orquestral (Scena campestre, 1852). Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista. A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la seva primera òpera completa, I promessi sposi (1856), que, després de diverses obres representades sense gaire èxit (Bertrando dal Bormio, Roderico, re dei goti), fou -en una versió revisada- el seu primer gran triomf (Milà, 1872). En aquesta ocasió interpretà el paper protagonista la famosa soprano Teresa Brambilla, amb la qual contragué matrimoni dos anys després. Gràcies a l’èxit aconseguit, el 1873 Ponchielli firmà un contracte amb la casa editorial Ricordi per a publicar les seves composicions. A partir d’aleshores es dedicà bàsicament a escriure per al teatre. Les obres més importants dels anys següents foren el ballet Le due gemelle (1873) i l’òpera I lituani (1874).
L’obra més rellevant de Ponchielli -i l’única que encara es conserva en el repertori habitual dels teatres d’òpera actuals- és La Gioconda (1876), sobre un llibret d’Ar rigo Boito basat en Angelo, tyran de Padoue, de Victor Hugo. Aquesta obra té moltes similituds amb les obres contemporànies de G. Verdi, influències de la grand opéra de G. Meyerbeer i una força dramàtica que anticipà el verisme. L’èxit obtingut feu que, en pocs anys, aquesta òpera fos repre sentada en tots els coliseus importants del món i suposà per al seu autor la consideració, juntament amb Boito, de ser el compositor italià contemporani de Verdi més notable abans de l’arribada del verisme. Les dues òperes posteriors -Il figliuol prodigo (1880) i Marion Delorme (1885)-, tot i ser ben rebudes, no tingueren ni la transcendència ni la difusió de La Gioconda. Paral·lelament a la seva tasca compositiva, Ponchielli exercí el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Maggiore a Bèrgam (1861-86) -per a la qual compongué música sacra- i fou professor de composició al Conservatori de Milà (des del 1883), on tingué entre els seus millors alumnes P. Mascagni i G. Puccini. Morí de pulmonia a cinquanta-un anys. En honor seu, el poble on nasqué passà a anomenar-se Paderno Ponchielli.
Obra
Òpera
I promessi sposi (1856, rev. 1872), Bertrando dal Bormio (1858), La savoiarda (1861, rev. 1870), Roderico, re dei goti (1863), La vergine di Kermo (amb la col·lab. de 10 altres compositors, 1860), Il parlatore eterno (1873), I lituani (1874, rev. 1875), I Mori di Valenza (inac. 1874; acabada per Annibale Ponchielli i A. Cadore l’any 1914), La Gioconda (1876), Il figliuol prodigo (1880), Marion Delorme (1885)
Ballet
Grisetta (1864-65), Le due gemelle (1873), Il genio della montagna (1874)
Música vocal
4 cantates (Dante, 1865; Omaggio a Donizetti, 1875; Cantata, 1883; Cantata per Papa Gregorio VII, 1885); nombroses romanze per a v. solista i pno.; música sacra
Música instrumental
Sinfonia, pno. 4 mans (s.d.; versió orquestral d’Arrieta estr. 1844); Scena campestre, simfonia (estr. 1852); Rimembranze dell’opera Il reggente di Mercadante, pno. 4 mans (1858); Fantasia militare, banda (estr. 1863, rev. 1873); Principe Umberto, marxa, banda (estr. 1866); L’innamorata, masurca, pno. (1866); Il convegno, 2 cl., banda (estr. 1868); Marcia funebre, banda (1868); 29 Maggio 1873: Funerali di Alessandro Manzoni, banda (publ. 1874); Elegia funebre (1873); Il Gottardo, orq., banda (estr. 1882); Sulla tomba di Garibaldi, elegia, banda (estr. 1882); Gavotte poudrée, pno. (estr. 1884); Capriccio, ob., pno. (s.d.); Elegia, vl., pno. (publ. 1906); Saltarella, polca, pno. (s.d.)