Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F. Pinto (violí), C. Costa (contrapunt i harmonia) i C. Conti i S. Mercadante (composició). Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal. Després es traslladà a Roma. Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort. El 1875 s’instal·là a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial. Tornà a Itàlia el 1912, i hi romangué fins a la seva mort. Amb aproximadament mig miler d’obres (gairebé totes corresponents a cançons en italià, francès i anglès per a veu i piano), Tosti es convertí en un destacat compositor de romanze da camera, i algunes de les seves peces més famoses (Non t’amo più i La serenata, entre d’altres) continuen formant part del repertori de molts cantants actuals.