Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig (Saxònia), on amplià els estudis de composició amb S. Jadassohn. Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma. El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G. Puccini. El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què destaca la música escènica. En l’òpera, Alfano anà més enllà de la tradició de l’òpera verista de G. Puccini, U. Giordano, P. Mascagni o R. Leoncavallo i tingué en compte les aportacions de R. Strauss a Salomè, com també els treballs de C. Debussy i M. Ravel. La leggenda di Sakuntala, estrenada a Bolonya el 1921, fou el títol operístic més ambiciós del conjunt d’una obra que també inclou la música orquestral, cambrística i vocal.