Vida
A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola. El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F. Sarti, C. Dall’Olio, L.Torchi i G. Martucci. El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N. Rimskij-Korsakov. També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M. Bruch. Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre. Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà per dedicar-se exclusivament a les tasques de direcció i composició. Feu diverses gires internacionals -Europa, Àfrica, Amèrica- per tal de presentar les seves obres, en les quals actuava, en un mateix concert, com a director, pianista o violinista. Respighi estigué clarament influït per l’obra de N. Rimskij-Korsakov, R. Strauss i C. Debussy, però també se sentí fascinat per la música antiga, a la qual dedicà anys d’estudi. A Antiche arie e danze per liuto adaptà i orquestrà per al públic del seu temps algunes peces renaixentistes per a llaüt. Tractà gèneres molt diversos, des de la música escènica fins a l’orquestral i de cambra. Entre les obres d’aquest compositor que han esdevingut més populars hi ha els poemes simfònics Fontane di Roma (1914-16), Pini di Roma (1923-24), Trittico botticelliano (1927) i Feste romane (1928). Respighi és considerat una de les grans figures de la música italiana del primer terç del segle XX.
Obra
Música escènica
Re Enzo, òpera (1905); Marie-Victoire, òpera (1907-09); Semirama, òpera (1910); Scherzo veneziano, ballet (1920); La bella addormentata nel bosco, òpera (1916-21; versió per a marionetes, 1922; versió com a mim infantil, 1934; versió com a mim per a adults, rev. 6. Tocchi, 1966); Belfagor, òpera (1923); La campana sommersa, òpera (1923-27); Belkis, regina di Saba, ballet (1930-31); Maria Egiziaca, misteri (1929-32); La fiamma, òpera (~1930-33); Lucrezia, òpera (1935; completada per E. Respighi, 1936)
Música instrumental
Concert per a piano, la m (1902); Tre preludi, org. (1912); Fontane di Roma, orq. (1914-16); Ballata delle Gnomidi, orq. (1919); Tre preludi sopra melodie gregoriane, pno. (1919); Concerto gregoriano, vl., orq. (1921); Pini di Roma, orq. (1924); Quartetto dorico, qt. de c. (1921); Concerto in modo misolidio, pno., orq. (1924); Poema autunnale, vl., orq. (1920-25); Vetrate di chiesa, orq. (1926); Trittico botticelliano, orq. (1927); Impressioni brasiliane, orq. (1928); Feste romane, orq. (1928)
Música vocal
Sei melodie, 1 v., pno. (1909); Sei liriche, 1 v., pno. (1912); La primavera, v. solistes, cor, orq. (~1918-19); Quattro liriche, 1 v., pno. (1920; D’Annunzio); Quattro liriche su parole di poeti armeni, 1 v., pno. (1921); Tre vocalizzi, 1 v., pno. (1933)