Es formà al Conservatori d’Oslo en les disciplines de teoria, piano i orgue i, paral·lelament, rebé lliçons de composició de mestres com V. Holmboe. Exercí la crítica musical en la revista Dagbladet d’Oslo del 1960 al 1968.
Iniciat en el món de la composició a través de la música de cambra -amb obres com el quartet de corda Epigram (1955)-, en el seu llenguatge abandonà les influències de B. Bartók per a endinsar-se en la atonalitat. El 1962, l’Òpera Estatal Noruega li encarregà un ballet i també compongué Katharsis, obra en la qual usà per primera vegada mitjans electrònics. Precisament la música electrònica fou un dels camps als quals dedicà més atenció al llarg de la seva vida. En el seu catàleg també sobresurten, l’obra orquestral Epitaffio (1963), Eco (1967), per a cor i orquestra, Signaler (1967), per a conjunt instrumental, i el ballet The Tempest (1979).