Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500. Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec. El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic. Algunes de les principals col·leccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio, l’anomenat Cançoner de Barcelona, conservat a la Biblioteca de Catalunya, o el recull Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a quatro, y a cinco bozes publicat a Venècia el 1556 (l’anomenat Cançoner del duc de Calàbria), recopilen obres d’Aldomar, especialment villancets a tres veus: En las sierras donde vengo, Di pastorcico, pues vienes i Si mi señora m’olvida. La presència del villancet ¡Ha Pelayo, qué desmayo!, arranjat a quatre veus, en una font de mitjan segle XVI com és el Cançoner del duc de Calàbria, és una prova de la vigència i popularitat d’una cançó escrita cap al 1500.