Vida
Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628. Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música. El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual. El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico (Madrid), formant part de la comunitat castellana. El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Dins la comunitat montserratina, Cererols gaudí sempre de gran consideració, i fins i tot arribà a ésser proposat per al càrrec d’abat, que ell refusà humilment. L’incendi del monestir, el 1811, suposà la desaparició de l’arxiu de música, per la qual cosa avui s’ignora l’abast exacte de la seva obra. Afortunadament, s’han conservat còpies d’època a diversos arxius de Catalunya, les quals permeten de tenir, almenys, una idea significativa de la seva producció compositiva. De les setanta-vuit obres servades, totes de caràcter religiós, quaranta-tres pertanyen al gènere litúrgic, i les trenta-cinc restants, al de la música de romanç. Les composicions litúrgiques s’avenen amb la pràctica usual de la prima prattica o stile antico, si bé en un grau evolucionat que combina la polifonia imitativa amb el concertato homofònic, i trenca sovint el sentit il·latiu amb el recurs de la fragmentació temàtica. El fet que, a més a més, s’hi palesi una certa inclinació a la semàntica i una gradual tendència a la tonalitat fa que l’obra litúrgica de Cererols es pugui inserir en l'stilus mixtus, que l’apropa, estructuralment, a altres compositors europeus coetanis, particularment Schütz. Pel que fa a la música de romanç -en castellà, a causa del prestigi literari d’aquesta llengua-, Cererols obrí molt més la seva sensibilitat a la capacitat expressiva pròpia del gènere del villancet i d’altres gèneres semblants (tonos, romances, etc.), tot convertint la tornada o estribillo en el vertader camp temàtic de l’obra, emprant el contrast de masses sonores i d’elements mètrics, i seguint els processos propis de la seconda prattica. El conjunt de l’obra compositiva de Cererols, conegut gràcies a l’estudi de David Pujol i Gregori Estrada, representa una fita de primera magnitud en el Barroc català, i situa el seu autor, juntament amb Francesc Soler i Lluís V. Gargallo, en la generació dels mestres catalans de la segona meitat del segle XVII.
Obra
Música vocal en llatí
10 misses (entre les quals: Missa de batalla, 12 v. a 3 cors i continu; Missa de difunts, 4 v. i continu; Missa de difunts, 7 v. a 2 cors i continu), 8 salms (entre els quals: Confitebor tibi, salm 110 a 9 v. a 3 cors; Beatus vir, salm 111 a 9 v. a 3 cors; Laudate pueri, salm 112 a 9 v. a 3 cors; Miserere, salm 50 a 5 i 4 v., continu), 2 magníficats (1 a 9 v. a 3 cors, 1 a 10 v. a 3 cors), 3 salves (2 a 8 v. a 2 cors i continu; 1 a 6 v. a 2 cors conservada incompleta), 2 Alma redemptoris Mater a 8 v. a 2 cors i continu, 1 Regina coeli a 8 v. a 2 cors i continu, 3 completes, 6 motets (entre els quals: O memoriale a 4 v. i continu; Adoro te devote a 4 v.; Visus, tactus, gustus a 4 v.), lletanies al Santíssim Sagrament, 4 v.
Música vocal en romanç
34 villancets, entre els quals: Al amor que viene, al Santíssim Sagrament, 4 v. i acomp.; Albricias pido, al Santíssim Sagrament, 4 v. i acomp.; Díganme que cielos lloran, to de Nadal, 4 v. i acomp.; Son tus bellos ojos soles, to a la festa del Patrocini de la Mare de Déu, 4 v. i acomp.; Señor mío Jesucristo, to a la Passió de Jesús, 4 v. i acomp.; ¡Mi Dios! si ofensa, to a duo i acomp.; Ya están en campaña, to al Santíssim Sagrament, 5 v. i acomp.; ¡Ay, qué dolor, to al Santíssim Sagrament, 5 v. i acomp.; Serafín que, con dulce harmonía, to a la Passió de Jesús, 5 v. i acomp.; Galanes, a ver jugar, villancet al Santíssim Sagrament, 8 v., 2 cors i acomp.; A recoger sagrados desperdicios, villancet de Setmana Santa, 4 v. i acomp.; Alarma, alarma que sale, villancet al naixement de la Mare de Déu, 8 v., 2 cors i acomp.; ¡Ah, grumete ligero!, villancet a la Mare de Déu, 8 v., 2 cors; A Belén, zagales, villancet de Nadal, 4 v. i acomp.; Vuela, paloma divina, villancet a l’Assumpta, 2 v. i acomp.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Actes del I Symposium de Musicologia Catalana: Joan Cererols i el seu temps, Societat Catalana de Musicologia, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986