Començà l’aprenentatge musical com a escolà de cant de la catedral de Tortosa. Posteriorment es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Francesc Queralt, mestre de la catedral. Ben aviat pogué assumir les funcions de mestre segon de la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona i organista de l’església de Sant Sever, època en què començà a posar de manifest el seu talent amb la composició del Lauda Jerusalem a vuit veus, el Domine non est a dotze veus i l’oratori El juicio universal, estrenat el 1804. El 1807 guanyà per oposició la plaça de mestre de capella de Màlaga, de la qual no arribà a prendre possessió, ja que el 1806 s’havia fet càrrec de la de Lleó. Exercí aquest mestratge fins el 1823, en què l’hagué d’abandonar quan fou detingut per raons polítiques. Un cop resolt l’afer, es traslladà a Oviedo, on es casà amb una dama de família distingida. El 1834 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oviedo, càrrec que exercí fins a la seva mort. Compongué molta música religiosa i nombroses misses i salms que s’escamparen per totes les capelles d’Espanya. Entre les peces més apreciades hi ha tres misereres i unes lamentacions compostos a Lleó, un tedèum, un ofici de difunts i un altre miserere escrits a Oviedo, i també el Recitativo y aria para la Virgen de los Dolores per a cor i orquestra.