En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona. El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella. Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella (Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737; catedral de Lleida, el 1738), però no aconseguí guanyar-ne cap. Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d. Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de Tarragona, al de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, al de Santa Pau i a la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes obres, trenta-tres de les quals estan datades, són totes de caràcter litúrgic i religiós. L’obra litúrgica està ancorada en un estil conservador, mentre que la de tipus religiós, en romanç, palesa una major flexibilitat i llibertat compositives. L’estil de Carcoler fa patent la seva habilitat com a compositor que es mou entre els trets del Barroc i les influències de l’estil concertant italià.