Vida
Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor. Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi. El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit. Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans. A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec. Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que participà en diversos tribunals d’oposicions. Es conserven prop d’un centenar d’obres seves entre l’Arxiu Capitular de Girona i la Biblioteca de Catalunya. S’han estudiat els seus villancets, que mostren amb claredat el període de transició entre el Barroc i el Preclassicisme. Els villancets es poden encabir en tres etapes compositives: la primera conté peces d’un estil proper al Barroc hispànic; la segona mostra una coordinació i juxtaposió d’elements propis de la tradició barroca amb d’altres de clara influència italiana; la tercera, finalment, anuncia trets de l’estil galant o preclàssic.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Rifé i Santaló, Jordi: Els villancets d’Emmanuel Gònima (1712-1792): un model de la transició musical del barroc al preslassicisme a la Catalunya del segle XVIII, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1993