Es formà a la catedral de Vic i a la capella de música del palau de la Comtessa de Barcelona. El 1739 optà al càrrec de mestre de capella de la parroquial de Sant Esteve d’Olot, lloc que s’atorgà al seu oponent Josep Carcoler. Segurament, Antoni Jordi ja era mestre de capella de la seu de Vic abans del 1778. Malauradament, se n’han conservat poques obres a causa de la destrucció que tingué lloc durant la Guerra Civil. No obstant això, l’escadussera mostra de composicions es conserva als arxius de la Biblioteca de Catalunya, de la catedral de Tarragona i de l’església parroquial de Sant Pere de Canet de Mar. Aquestes obres evidencien la preferència d’Antoni Jordi pel preclassicisme, tot i que coneixia les tècniques i la música de la seva època.