Fou escolà (1730-34) —mentre Josep Picanyol era mestre de capella i Joan Saló organista—, organista (des del 1742 i fins a la seva mort) i prevere (des del 1748) de la catedral de Barcelona. Entre els seus deixebles destacaren Benet Juncà i el seu nebot Carles Baguer, que el succeí com a organista a l’esmentada seu.
La seva producció, amb més de setanta obres per a instrument de teclat, és datada entre els anys 1742 i 1784. És constituïda per unes 38 tocates bipartides (tocates, sonates i pastorel·les), algunes en forma d’ària o da capo que comença la segona part amb el tema invariat a la tonalitat paral·lela (T – Tp – T), així com una sèrie de versets, tientos i obres de textura contrapuntística d’estil antic.
Els manuscrits de les seves obres es conserven en deu arxius catalans (Arxiu Musical de la Seu de Manresa, Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà, Arxiu de l’església de Santa Maria de la Geltrú, Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa, Centre de Documentació de l’Orfeó Català, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de l’Universitat de Barcelona, Institut Milà i Fontanals i l’Abadia de Montserrat, on es conserva la meitat del fons conservat).
Bibliografia
Ester-Sala, Maria: Francesc Mariner, Tocata en do menor, La mà de Guido, Sabadell 1988
Johnsson, Bengt: Katalansk-spansk orgelmusik fra det 18. århundrede, Edition Egtved, 1985
Voortman, Martin: Obres per a clave de Francesc Mariner (1720 – 1789), Tritó Edicions, Barcelona 1997
Voortman, Martin: Organistes de Barcelona del s. XVIII, Tritó Edicions, Barcelona 2002
Voortman, Martin: Del passat al present: Francesc Mariner (1720-1789), organista de la catedral de Barcelona 2020