El 1734 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu de Segòvia. El 1741 fou nomenat per al mateix càrrec a la catedral de Valladolid, plaça que ocupà fins el 1752. Aquest any es traslladà a l’església de l’Encarnación, de Madrid. Al llarg de la seva etapa madrilenya treballà en representacions d’òpera que es feien a les cases de la noblesa. Compongué tant música litúrgica com religiosa en romanç. S’han conservat diversos textos de villancets en Letras de los Villancicos que se han de cantar en los solemnes maitines del nacimiento de N.Redemptor en la Santa Iglesia Catedral de Valladolid (1741). En aquesta obra apareixen àries i recitats, fet que palesa que Mir compongué amb els trets estilístics propis de l’estètica italiana.