Vida
És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona. El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante. En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto (1736) i Ermenegildo martire (1739), el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara. A més escriví l’òpera Astarto (1739), representada a la mateixa ciutat. L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de mestre de capella de San Giacomo degli Spagnuoli, i hi romangué fins el 1745. El mateix 1743 s’estrenà al Teatro alle Dame de Roma la seva òpera Merope, que obtingué un notable ressò. A la darreria del 1746 viatjà a Londres, on compongué dues òperes -Mitridate (1746) i Bellerofonte (1747)- per al King’s Theatre.
El 1747 Terradelles anà a París, on contactà amb J.J. Rousseau i altres enciclopedistes. De nou a Itàlia, el 1750 estrenà a Torí l’òpera Didone abbandonata. Al maig d’aquest mateix any es desplaçà a Venècia, on representà Imeneo in Atene. La seva mort està envoltada d’una llegenda -una "invenció inversemblant", a parer de Robert Gerhard- segons la qual fou assassinat per instigació del seu rival Niccolò Jommelli, envejós de la seva música, més concretament de l’última òpera, Sesostri re d’Egitto, representada a Roma el 1751. És l’única òpera de Terradelles que es veié al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1754.
La música de Terradelles gaudí d’una notable difusió. La producció operística d’aquest autor comprèn un conjunt d'opere serie segons el model italià del moment, basades en temes mitològics o històries clàssiques i amb un estil melòdic i expressiu propi de la tradició napolitana. Apostolo Zeno i Pietro Metastasio en foren els llibretistes. Estructuralment estan constituïdes pel recitativo secco, recitativo obbligato o arioso amb acompanyament orquestral -que amb Terradelles assolí una importància cabdal, desenvolupada més tard per Ch.W. Gluck amb la seva reforma operística-, diàlegs i l'aria da capo. Les parts concertants i els cors, encara que més modests, també hi tenen un paper. En els escrits sobre música dels enciclopedistes francesos com J.B. le Rond D’Alembert i J.J. Rousseau, l’estil melòdic de Terradelles fou un model a seguir, en contraposició a l’estil encarcarat de J.Ph. Rameau i la tradició francesa. També el compositor i musicòleg britànic Ch. Burney parlà positivament d’aquest autor.
Obra
Òpera
Astarto (1739); Cerere (1740); Gli intrighi delle cantarine (1740); Issipile (~1741); Merope (1743); Artaserse (1744); Semiramide riconosciuta (1746); Annibale in Capua, pasticcio (1746); Mitridate (1746); Bellerofonte (1747); Didone abbandonata (1750); Imeneo in Atene (1750); Sesostri re d’Egitto (1751)
Música vocal religiosa
Giuseppe riconosciuto, oratori (1736); Ermenegildo martire, oratori (mús. perduda, 1739); Laudate, S., cor, acomp. instr.; Confitebor, cor, acomp. instr. (1743); Credidi, S., A., cor, acomp. instr. (1744); Dixit Dominus, S., A., cor, acomp. instr.; Laetatus sum, S., A., cor, acomp. instr. (1743); Debellato duce ingrato, cor, acomp. instr. (1743); Domine me festina, cor, acomp. instr. (1743); O diem fortunatum, cor, acomp. instr. (1743); Praestantissime stellae, cor, acomp. instr.; Luminosa consurgit, cor, acomp. instr.; 4 misses; 1 credo; 1 tedèum
Música vocal profana
2 cantates (Dal Oriente non nasce il sole ; Tradita sprezzata); nombroses àries
Bibliografia
- Diversos autors: Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barroc i Classicisme, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1999
- Gerhard, R.: "La Merope". Ópera en tres actos de Domingo Terradellas (1713-1751), Publicacions de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1951
- Martín Moreno, A.: Historia de la música española. 4. Siglo XVIII, Alianza, Madrid 1983
Complement bibliogràfic
- Carreras i Bulbena, Josep Rafael: Domènech Terradellas, compositor de la XVIII centuria, Imp. de Francesch X.Altés, Barcelona 1908