Vida
No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura. A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve (1702 - 1772) i Josep Martí (1719 - 1763). Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música. El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de Monserrate de Madrid, conegut familiarment com el Monserratico i situat al carrer de San Bernardo. Romangué a Madrid deu anys, al llarg dels quals finalitzà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot, tot i que no es té constància d’aquest darrer fet.
Quan Viola inicià els estudis a Madrid, la capella reial era dirigida per Francisco Courcelle o Corselli (1702 - 1778), successor de José de Torres (~1665 - 1738). Formant-ne part o al seu entorn hi havia, entre d’altres, José de Nebra (1702 - 1768), Antoni Lliteres (1673 - 1747), Francesc Manald (1715? - 1759), Sebastián Albero (1722 - 1756), etc. Aquest important nucli de músics tingué un gran ascendent sobre Viola, i d’ells rebé la influència italianitzant en voga a la cort espanyola, que ja havia conegut a Montserrat gràcies al seu mestre Josep Martí. D’altra banda, cal pressuposar els contactes i la vinculació amb Antoni Soler (1729 - 1783), antic escolà de Montserrat i aleshores monjo jerònim de San Lorenzo de El Escorial. A Madrid, Viola destacà com un compositor de mèrit, i les seves obres foren interpretades a la capella reial amb molta acceptació.
El 1767 retornà a Montserrat, i l’any següent fou nomenat mestre de l’Escolania i de la Capella de Música, càrrecs que ocupà durant trenta anys, fins a la seva mort. Aquestes dècades d’activitat foren les d’un monjo discret i observant, sense cap relleu biogràfic fora de la completa dedicació musical com a mestre de capella, pedagog i compositor.
La seva faceta compositiva no ha estat prou valorada, tot i ser una de les figures més rellevants de la música catalana del segle XVIII. L’obra de Viola representa la conjunció entre la tradició musical montserratina en la línia de Joan Cererols (1618 - 1680) i Miguel López (1669 - 1723) i la influència italianitzant introduïda a Montserrat a mitjan segle XVIII, assumida plenament durant la seva estada a Madrid. Aquesta combinació determinà una personalitat pròpia, caracteritzada per un llenguatge auster i alhora sensible i d’una agosarada coherència. La seva producció és la baula perduda cap al Classicisme, cercada des d’Antoni Soler. Se n’han conservat relativament poques obres escrites -vocals o instrumentals-, que l’acrediten com a bon músic. Bona part es perdé per la destrucció del monestir i de l’arxiu els anys 1811-12 a mans de les tropes napoleòniques. Això explica que no s’hagi conservat cap obra autògrafa.
No menys important que la seva faceta de compositor és la de pedagog, exercida al llarg de trenta anys com a mestre de l’Escolania de Montserrat. Aquesta dedicació donà uns resultats extraordinaris, tant per la metodologia emprada com pel mateix bagatge que transmeté. A través dels seus deixebles, el seu mestratge influí de ple en la música de la primera part del segle XIX amb una peculiar empremta, i no solament repercutí dins l’àmbit del monestir, sinó que s’expandí per tot Catalunya. En aquest context, i malgrat l’aïllament propi de la vida monàstica, durant la segona meitat del segle XVIII Montserrat continuà l’obra material i artística dels segles precedents. El monestir vivia un moment de plenitud, amb una comunitat nombrosa en la qual destaquen noms il·lustres en les diverses branques del saber. D’entre els músics de fama procedents de l’Escolania, cal no oblidar el pare Antoni Soler (1729 - 1783) i l’eminent guitarrista Ferran Sor (1778 - 1839), deixeble de Viola.
Obra
Música vocal religiosa
Missa a 5 y a 9, 5 i 9 v., vl., b.c., org.; Missa a 5 sobre la escala Aretina, con VVº y trompas ; Missa Alma Redemptoris Mater, con Violines, oboes y Trompas ; 2 salms a 7 v., acomp. xifrat (Beatus Vir ; Laetatus sum); Missa a 5 y a 9 con Violín y Trompas ;Tercia para el martes a 7v. y acompañamiento ;Salm Beatus vir, a 7 voces ;Salm Laetatus sum, a 7 voces ; 2 magníficats (Magnificat a 3 y a 7 ; Magnificat a seis voces, 6 v., acomp. d’org. del P. Manuel Guzmán); Completas a 7 voces (7 v., acomp. xifrat); Lamentación conVVºSegunda del Viernes para el Sábado
Música instrumental
Concierto de bajón obligado con violines, oboeses y trompas con su Basso (particel·les datades 1790-91); 18 estudios para fagot ; Toccata con clarines ; 15 sonates per a instrument de teclat; 1 rondó per a org.; Versos 7º tono (16 versos per a org.); 5 Kyries de 6º tono ;5 Kyries de 2º tono ;9 Gloria de 2º tono ;9 Gloria de 2º tono ;Fuga 1r tono ;Partido de Mano Derecha ;Partido de Mano Izquierda ;Partido de Mano Derecha ;Partido de dos Tiples ;Partido de 6º tono ; Rondó
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Cortada i Noguero, Maria Lluïsa: Anselm Viola: compositor, pedagog, monjo de Montserrat (1738-1798), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1998
- II centenari de la mort: Anselm Viola (1738-1798), Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1998
- Cortada i Noguero, Maria Lluïsa: Anselm Viola (1738-1798): l’obra per a instruments de teclat
- Cortada i Noguero, Maria Lluïsa: Anselm Viola 1798-1998: II centenari de la mort, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1998