A sis anys inicià la seva formació musical a Balaguer amb l’organista i mestre de capella Francesc Coma i a tretze anys es traslladà a Barcelona per completar els seus estudis musicals amb Francesc Andreví, amb qui feu harmonia, contrapunt i fuga. Josep Maria Sirvent, juntament amb Andreví, l’inicià en el piano. El 1864 viatjà a París, on tingué la possibilitat de freqüentar les reunions de Rossini i fer amistat amb F.J. Fétis, M. Carafa, A.F. Marmontel, J.H. Ravina i molts d’altres. El 1866 fundà "La España Musical", publicació periòdica que edità juntament amb Andreu Vidal i Llimona, i on el mateix Biscarri escriví diferents articles. El 1871, per a festejar el XXV aniversari de la coronació de Pius IX, rebé l’encàrrec d’un Tu es Petrus, que fou cantat a la catedral de Barcelona. El 1875 aconseguí un premi de música sacra a València per tres Elegies masurques, dedicades a Chopin. Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Compongué diverses obres per a piano, entre les quals destaquen Colección de estudios, Capricho español, peces per a cant i piano i algunes obres religioses.