Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí. En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició. El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia. L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort. El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana, estrenada l’any 1848. Escrita per a dos cors i orquestra, la partitura respon als corrents del seu temps i presenta la influència de l’escriptura operística belliniana, i traces de S. Mercadante i G. Rossini. L’obra aconseguí un privilegi per a ser interpretada, després que el motu proprio de Pius X desaconsellés aquest tipus de repertori operístic. Altres obres de Blanch són un miserere i un rèquiem. En una de les darreres obres, el motet Tu es Petrus (1871), es detecta un canvi estètic, potser com a conseqüència de la renovació de la música sacra.