Rebé del seu pare les primeres lliçons de música. L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música. Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella; també fou alumne de Josep Ribera. Guanyà diferents premis, com el de Lleida (1885), el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana (1886), també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València. Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa del motu proprio de Pius X. Entre aquestes peces destaquen una Missa de Gloria i un O Salutaris hostia, obra que guanyà el concurs convocat per la revista "Ilustración Musical Hispano-Americana". L’any 1910 rebé un premi a la V Festa de la Música Catalana, organitzada per l’Orfeó Català.